La Val d’Aran ofereix tota mena d’atractius per als visitants: El patrimoni arquitectònic de la zona, característic i únic, combinat amb el contacte amb la natura i una gastronomia plena de sabors i delícies fan d’aquest parçan occità una destinació obligada.
Tradicionalment ramadera i bona part de l’any aïllada per les grans nevades, els nous accessos viaris del segle XX i el gran complex turístic de Vaquèira es van complementar a la perfecció amb uns pobles d’un atractiu incomparable, convertint la Val d’Aran en un indret únic per gaudir d’un turisme de qualitat excepcional.
Com arribar a la Val d’Aran
Durant segles, la connexió de la Val d’Aran amb el Principat era condicionada per les inclemències meteorològiques i l’acumulació de neu; bona part de l’any només es podia accedir caminant fins al parçan.
Tanmateix, des de la construcció del túnel de Vielha al segle passat, l’Aran compta amb una comunicació directa i permanent que escapa les grans nevades i permet a tot visitant accedir-hi amb facilitat. D’aquesta manera, la Val resta ben connectada des de l’Alta Ribagorça, al sud, per la carretera N-230, que travessa tot el parçan fins a entrar al parçan del Coserans, essent la millor via per accedir-hi des de l’Estat francès.
A l’est, el pas tradicional del Port de la Bonaigua segueix connectant de manera natural l’Aran amb el Principat a través de la C-28, un bon accés des del Pallars; mentre que a l’oest l’N-141 connecta amb el Luishonés.
Si bé desplaçar-se en cotxe és una bona opció, Vielha consta d’una bona xarxa d’autobusos que la connecten amb les capitals de comarca més pròximes, així com amb Lleida, Girona o Barcelona. Internament, des de la capital del parçan el transport públic connecta amb eficiència totes les localitats de la Val.
Quan anar a la Val d’Aran
Per la seva singularitat cultural i patrimonial, el paisatge i la gastronomia, la Val d’Aran és recomanada de visitar tot l’any. Si bé, com que la major part de l’any resta coberta per la neu, podem evitar les setmanes més fredes sense deixar perdre’ns els extensos prats i les majestuoses muntanyes ben blanques.
Destí inigualable per als amants de totes les variants de l’esquí i les excursions amb raquetes, durant els mesos d’estiu l’Aran es transforma omplint-se de prats verds i temperatures suaus que conviden a descobrir cada poble, la seva gent i el seu parlar.
Més enllà del senderisme entre natura i patrimoni, les nombroses activitats i els esports d’aventura, aprofitar els mesos més càlids per descobrir les festes i tradicions locals és una qüestió imperativa.
La Crema deth Haro de Les i la Crema del Taro a Arties és tot un espectacle de foc i tradició que se celebra durant la revetlla de Sant Joan; mentre que resulten d’especial interès els aplecs de Sant Nicolau des Pontèths, al maig, de Montgarri, al juliol, d’Eth Santet a Casau i Escunhau, també al juliol, i la Fira de Vileha, a l’octubre.
Allotjar-se a la Val d’Aran
La Val d’Aran és un parçan que viu gairebé exclusivament del turisme de qualitat, motiu pel qual consta d’un gran nombre i diversitat d’allotjaments que ens permetran descobrir valls i muntanyes des de qualsevol localitat.
El seu entorn de bellesa absoluta, especialment pel seu paisatge natural, però també pel bon estat de les seves llars empedrades, fan que qualsevol de les opcions sigui bona per gaudir d’una estada inigualable, que permet el luxe d’escollir els allotjaments més assequibles i sentir-se igualment privilegiat.
Gastronomia a la Val d’Aran
De tradició occitana gascona, la cuina aranesa està estretament lligada amb aquest fet cultural i amb el seu caràcter pirinenc, si bé també presenta certes influències catalanes fruit del seu vincle històric amb el Principat.
D’aquesta manera, els ingredients més característics són la carn d’ànec, porc, conill, anyell, isard, senglar o llebre, entre d’altres; la truita de riu, col, ceba, patata, pastanaga, nous, fruites del bosc, els bolets o la mel.
La influència catalana es fa present en la bona qualitat d’embotits de porc que s’elaboren a la Val, que consta d’una Denominació d’Origen protegida pròpia, amb el Choriço, la Langoïssa (llonganissa seca), els Anditos (botifarra de sang i ceba), la Cueta (llonganissa cuita) o el Bolh (bull). També en són companatges autòctons el formatge de vaca ‘Vall d’Aran’ i els derivats d’ocells de granja, com el fetge gras o el paté de Lés.
Pel que fa als plats més característics de la Vall d’Aran, destaquen els caulets (Col farcida amb mandonguilles), el civet de caça (de senglar o isard), l’hereginat (a base de menuts d’anyell), l’òlha aranesa (similar a l’escudella catalana), la sanganhèta (sang fregida amb cansalada, all i julivert), el torrin (sopa d’all), la truhada aranesa (patates farcides amb carn), o la truita de riu (fumada, fregida o al forn amb fines herbes).
En l’àmbit de les postres, destaquen els bunyols, els crespeths (creps), la crema aranesa (crema coberta amb clares d’ou batudes), la crostada (pastís cruixent farcit de mel, melmelada o fruites del bosc), o l’hariat de fajol (farinetes de fajol).
Les begudes típiques de l’Aran són l’Aigua de Nòdes (ratafia feta de nous verdes), el licor d’aranyons, el licor de cassís (a base de grosella negra i anís), els pinçons (licor de grosella) i el vi calent amb sucre i canyella.