Aquest divendres la Diputació de Tarragona i la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona faran una valoració de l'any turístic 2018 a la Costa Daurada.
El turisme és un dels sectors estratègicament més importants de Tarragona, si no el que més. D'ell en depèn en bona mesura que les dades d'atur pugin o baixin més del que ho fan a altres llocs de l'Estat cada temporada. També és un dels sectors que més contribueixen a enfortir o debilitar l'economia local, la dels petits i mitjans empresaris que directament o indirectament tenen el seu core business en el sector turístic i en tot el que l'envolta: allotjament, restauració, comerç, oci, activitats...
Tarragona és un destí turístic en sí mateix. Eclipsat massa sovint per la marca Barcelona, internacionalment molt més potent i atractiva. Lluitar contra aquest gegant s'ha demostrat inútil i fins i tot contraproduent quan s'ha intentat. És més efectiu pels interessos de la regió, sumar-s'hi i anar-hi de la mà on calgui per treure el cap i marcar perfil propi. No passa res per 'vendre'ns' internacionalment com un 'Barcelona Sud' si això serveix per atraure nous perfils de turistes via Aeroport del Prat. Del que es tracta és de què vinguin i, sobretot, que marxin satisfets i amb ganes de tornar. Per terra, mar o aire, però que vinguin.
De la mateixa manera que marques globals com Barcelona o Port Aventura funcionen com imants turístics més potents que Salou, Tarragona o la Costa Daurada – és una assignatura pendent de la regió, això sí, analitzar l'impacte real de Port Aventura fora dels seus límits físics i, si s'escau, veure com aquest impacte pot redundar més i millor en el territori - és legítim que cada municipi, amb voluntat de diferenciar-se del veí i marcar perfil propi, hagi anat desenvolupant relats turístics singulars per dirigir-se a un nínxol de públic més específic i de proximitat. Amb aquesta estratègia de diversificació també es vol evitar de forma progressiva que el pastís turístic s'estanqui i es quedi només a la costa estricta en general i a Port Aventura en particular.
Tenim la Tarraco Romana Patrimoni de la Humanitat i joia històrica de la corona; Reus Modernisme amb Gaudí com a figura emblemàtica, les Terres de l'Ebre, reserva de la biosfera, la Salou Europe's Beach, la platja d'Europa, el Priorat dels vins amb projecció internacional, el 'Cambrils Authentica', centrat en la gastronomia i el turisme familiar, la Ruta del Cister a La Conca de Barberà, el Penedès Marítim, a mig camí entre Barcelona i la Costa Daurada, les Muntanyes de la Costa Daurada...
En aquesta proliferació de subdestins que hi ha hagut aquests darrers anys, la Diputació de Tarragona que vetlla en primer terme per l'equilibri territorial de la regió, també en l'àmbit turístic, ha donat força joc a tothom mirant de no perdre l'essència unitària entorn la marca-força Costa Daurada. La segmentació, tan de moda en el màrqueting i en el comerç sembla que també és la via a explotar durant els pròxims anys per captar turisme de forma efectiva i consistent. En aquest sentit, a Tarragona, les bases estan ben posades.