A les 5.31 hores del matí, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha penjat al seu compte de Twitter el missatge més esperat: «Acord!». Darrere quedaven hores i hores d'una dura negociació que va començar el passat divendres al matí i que conclou amb un acord històric per posar en marxa els fons de recuperació econòmica.
L'acord preveu la creació d'un fons de recuperació finançat amb un deute comú de 750.000 milions d'euros, dels quals 390.000 seran per a subvencions i 360.000 per a préstecs per tal d'ajudar els països més afectats. L'estratègia per sortir de la crisi del coronavirus comptarà amb un pressupost de 1.074 bilions d'euros entre el 2021-2027.
Espanya rebrà 140.000 milions d'euros de fons de recuperació europeu, dels quals 72.700 es donaran en ajudes directes, segons ha anunciat el president del govern espanyol,Pedro Sánchez, en valorar l'acord assolit pel Consell sobre aquest fons:
El Fons de Recuperació acordat en el #EUCO està dotat amb 750.000 mill. €. Un autèntic Pla Marshall per donar una resposta contundent a la crisi de l' # COVID19 , centrada en les transformacions necessàries per aconseguir una economia més resilient, verd, digital i inclusiva. pic.twitter.com/G7TDllHxPq
- Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) July 21, 2020
El president de l'executiu s'ha mostrat satisfet pel que ha considerat un «acord històric» assolit a Brussel·les i que posa a disposició d'Espanya uns 140.000 milions d'euros. Fonts de la delegació espanyola reconeixen que «ha costat, però ho hem aconseguit».
Sánchez valora de forma positiva que s'hagi acabat acceptant la proposta amb la qual es va presentar Espanya. «Vam entrar i vam sortir amb 140.000 milions d'euros», va subratllar el president, que va apostar per una recuperació verda, digital i la millora del capital humà per a una economia competitiva, inclusiva i sostenible.
Com afecta Espanya
Un dels punts claus de la negociació era si un país pot vetar les ajudes d'un altre. La intenció dels Països Baixos era que qualsevol país pogués vetar les ajudes a un tercer si les reformes que havia plantejat aquest país no eren adequades. La raó és que aquests països volen reformes estructurals dures i plans d'ajust a Espanya.
L'acord final estableix que els plans nacionals de reformes seran aprovats amb la majoria qualificada entre els vint i els desemborsaments posteriors dependran de l'acompliment d'una sèrie d'objectius preestablerts.
La Comissió Europea avaluarà si s'han complert aquests objectius, encara que excepcionalment un o més socis que tinguin dubtes de la seva anàlisi podran demanar que es debati entre els líders. Traduït als interessos espanyols, això vol dir que les reformes plantejades per Espanya hauran de tenir el vistiplau de la Comissió.
Major control d'Holanda
Durant quatre dies s'han dut a terme negociacions molt dures que van estar a punt de descarrilar la matinada de diumenge a dilluns. Finalment la situació es va desbloquejar. Els països frugals (Holanda, Àustria, Dinamarca i Suècia) han aconseguit retallar el volum de les ajudes i tenir un major control sobre aquestes.
Els grans països (Alemanya, França, Espanya i Itàlia) volien com a mínim 400.000 milions d'euros en subvencions, mentre que els frugals proposaven 350.000. El compromís final queda prop de la primera xifra, però suposa una retallada de 110.000 milions a les ajudes directes pel que fa als 500.000 milions que va proposar la Comissió Europea.
L'acord reforça el control sobre la concessió d'ajudes directes per acontentar Holanda, que reclamava que els països poguessin vetar els plans de reformes i inversions dels seus socis, mentre que la Comissió Europea proposava que es pronunciessin només a nivell tècnic.