Brussel·les ha evitat pronunciar-se sobre els resultats electorals a Catalunya. «La nostra posició és coneguda», ha dit aquest dilluns el portaveu de Justícia de la Comissió Europea, Christian Wigand. La Comissió Europea manté des de l'1-O que la situació política a Catalunya és «un afer intern d'Espanya» que «s'ha de resoldre en el marc constitucional». Wigand s'ha negat a valorar l'augment de la majoria independentista al Parlament i ha assegurat que l'executiu «no comenta mai eleccions regionals». «És un procés democràtic normal que seguirà el seu curs», s'ha limitat a dir.
Brussel·les també ha rebutjat valorar la detenció del raper Pablo Hasél aquest dilluns a la Universitat de Lleida. «És un afer de la justícia espanyola", ha dit Wigand preguntat per la implicació que podria tenir en la llibertat d'expressió dels artistes a Espanya. També ha assegurat que l'executiu europeu «no comenta procediments judicials dels estats membre». Hasél està condemnat a 2 anys i 9 mesos de presó per l'Audiència Nacional per enaltiment del terrorisme.
Brussel·les descarta la possibilitat que els préstecs europeus no comptin com a deute públic perquè crearia «incertesa»
En un altre ordre de coses, el vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, ha descartat aquest dimarts la possibilitat que els préstecs del fons de recuperació no comptin com a deute públic dels estats. En una roda de premsa després de la reunió dels ministres de Finances de la Unió Europea, Dombrovskis ha dit que aquesta opció crearia «incertesa» en el mercat i en el nivell real de deute públic dels estats. D'altra banda, el vicepresident econòmic de l'executiu europeu ha dit que confien començar les emissions de deute per finançar el fons de recuperació, dotat de 750.000 milions d'euros, al juny.
Segons el calendari previst tant per la Comissió Europea com per la presidència portuguesa de torn de la Unió Europea, al maig tots els estats han d'haver ratificat la decisió de recursos propis per permetre a Brussel·les emetre deute als mercats per finançar el fons. Un cop finalitzat aquest procés, la Comissió Europea preveu anar als mercats al juny.
Perquè els fons arribin als estats, aquests han de presentar abans un pla de reformes que ha de rebre l'aprovació tant de la Comissió Europea com del Consell. Els estats els estan ja elaborant i els podran presentar formalment a partir de divendres i fins al 30 d'abril. Un cop presentats, Brussel·les té dos mesos per analitzar-los i, després, el Consell un mes, cosa que pot allargar fins a tres mesos l'aprovació dels plans.