La Comissió Europea ha proposat un nou pla de recuperació de fins a 750.000 milions d'euros per als governs de la Unió Europea que ho demanin. Del total, 500.000 milions seran transferències directes als respectius governs, mentre que 250.000 milions seran en forma de préstecs.
Així ho ha confirmat el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, a través del seu Twitter, que ha explicat que la proposta «se sumaria a les ajudes i els instruments» que ja s'han aplicat o són vigents i que suposaria «un punt d'inflexió a Europa» en la lluita contra la pandèmia del coronavirus i la crisi econòmica que n'ha derivat.
La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, presentarà les característiques bàsiques d'aquest fons de reconstrucció aquesta mateixa tarda de dimecres, 27 de maig —tres setmanes més tard de la data inicial prevista—, al Parlament Europeu, de forma conjunta amb l'esborrany del pressupost comunitari per a l'exercici entre 2021 i 2027, amb una dotació aproximada d'un bilió d'euros.
L'estímul econòmic més gran de la història d'Europa
Si la proposta finalment s'aprova, serà l'estímul fiscal més gran de la història de la UE, però haurà de superar l'oposició dels països nòrdics, que s'oposen frontalment a aquestes mesures d'ajuda que beneficiarien especialment els països del sud d'Europa, els més afectats pel coronavirus i també els que van sortir més mal parats de la crisi financera del 2008.
La proposta ha calcat l'estructura que França i Alemanya ja van acordar fa una setmana, una ajuda de 500.000 milions d'euros en forma de transferència, però s'hi sumen els 250.000 milions en forma de préstec. A més, la UE emetria deute de forma conjunta que més tard s'hauria de retornar, ja sigui directament per contribucions dels Estats o amb un augment de recursos propis de la institució.
Aquest pla ja va trobar-se amb l'oposició de països com Dinamarca, Àustria, Suècia i els Països Baixos, que previsiblement també estaran en contra de la proposta de la Comissió perquè volen que el fons econòmic s'estructuri mitjançant préstecs.
Tot i això, segons ha informat 'El confidencial', sembla que alguns d'aquests països com Dinamarca i Suècia, podrien estar disposats a canviar la seva postura amb la intenció de ser més constructius, mentre que el partit d''Els Verds', que sosté el govern austríac, està fent pressió per fer girar la postura del seu executiu.