Després de saber-se que Espanya ha comprat diversos milions de dosis de la vacuna d'Oxford i que la de Pzifer podria ser eficaç fins a un 90%, ja hi ha diverses veus que es pregunten què passarà quan finalment la vacuna comenci a distribuir-se a Espanya.
Al nostre país, a diferència d'altres països del nostre entorn, la vacunació no és obligatòria per a cap malaltia. Així i tot, un jutge pot ordenar que es vacuni a una o diverses persones si existeix un problema de salut pública, com en el cas actual amb la pandèmia de coronavirus.
Alberto Núñez Feijóo, president de Galícia, ha estat el primer polític que ha tret el tema sobre una possible reforma de la Llei orgànica de Salut perquè s'inclogui la vacunació obligatòria, de manera que, quan arribi el moment, no calgui judicialitzar les decisions: «És una vacuna obligatòria, i per tant, hem d'estar preparats perquè, quan la tinguem, la vacuna obligatòria no sigui una qüestió que hàgim de judicialitzar, sinó que sigui una qüestió que la llei orgànica preveu expressament».
La idea del president gallec és evitar la «inseguretat jurídica» que ha caracteritzat a aquesta pandèmia, ja que, sobretot les autonomies, han vist com els jutges han tombat algunes de les restriccions que s'han intentat imposar per a frenar l'avanç de la Covid-19. Precisament aquestes decisions judicials van acabar portant al Govern a declarar un nou estat d'alarma que permetés a les comunitats actuar sense necessitat d'aval judicial, i aquest és l'objectiu que busca Feijóo ara amb la vacuna.
A més, aquesta reforma de la llei permetrà superar un altre obstacle: els antivacunes. Cada vegada hi ha més veus que clamen contra les vacunes i les conseqüències negatives que podria tenir sobre les persones, i no sols això, sinó que moltes persones, cada vegada més, fins i tot neguen l'existència del coronavirus i rebutjarien frontalment l'aplicació de la vacuna.
Si aquestes persones aconsegueixen un número molt elevat, l'objectiu de la vacuna, que és immunitzar a la major part de la població per a acabar amb la transmissió comunitària de la malaltia, no seria possible d'aconseguir.
Així, Feijóo va traslladar al Govern la seva proposta per a reformar la Llei de Salut, però també va presentar una modificació de la Llei de Salut Pública de Galícia, que pretén reformar per a incloure mesures preventives i limitatives i que permeti sancionar als ciutadans si no compleixen amb les restriccions per a frenar la Covid-19. A més, aquesta reforma podria servir per a possibles epidèmies en el futur o fins i tot per a malalties ja conegudes, com la grip, que poguessin convertir-se en un problema de salut pública.
La societat, dividida sobre la vacuna
De moment, la societat espanyola segueix molt dividida respecte a la possible vacuna de la Covid. L'Institut de Salut Carles III (ISCII) va realitzar un estudi el mes de juliol passat, quan el desenvolupament de vacunes en el món no anava tan avançat, per a conèixer el grau d'acceptació de la societat davant una possible vacuna contra el coronavirus.
En aquest estudi, fins a un 70% dels enquestats va respondre que es vacunaria en el cas que hi hagués una opció segura i eficaç contra la malaltia, però aquest percentatge es reduïa fins al 47% quan es posava el cas hipotètic que la vacuna estigués disponible l'endemà. A més, el 30% dels enquestats va mostrar dubtes per a la vacunació, en general.
La principal causa del 59% de persones que rebutjaven posar-se la vacuna era la possibilitat que, en fer-ho, pogués suposar riscos per a la salut. El 37% dels enquestats que no volien posar-se la vacuna preferien esperar a una segona o tercera vacuna que augmentés l'eficàcia i reduís els possibles riscos, mentre que el 16% simplement va considerar que no seria eficaç.