Una enquesta publicada aquest passat dilluns al diari El País assenyalava que fins a un 89% dels ciutadans espanyols veu urgent actuar contra el canvi climàtic. Un 63% dels enquestats també es mostrava a favor d’eliminar els vehicles a combustió i un 76% estava molt disposat a reduir l’ús del cotxe i apostar per alternatives com caminar, anar en bicicleta o en transport públic.
La percepció d’urgència davant el canvi climàtic hi és, de forma majoritària, igual que la voluntat dels ciutadans de fer canvis per revertir la situació. Però de la simple declaració d’intencions a la posada en pràctica d’aquestes mateixes hi ha una distància prou important. I aquí és on s’ha de veure realment aquesta predisposició ciutadana.
Algunes ciutats ja estan impulsant canvis que limitin l’ús del vehicle privat per fomentar, en el seu lloc, alternatives més sostenibles. Barcelona és el cas més paradigmàtic (i també polèmic), però a escala més petita també tenim els exemples dels carril bici que s’estan fent en poblacions com el Vendrell o Tarragona.
Ja apuntava en un article anterior que, en aquests casos, tan important és fer aquesta infraestructura com aconseguir que la gent l’usi. I és que la sensació que tinc últimament és que de boca tots som molt partidaris de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic, però quan això suposa fer canvis en els propis hàbits, aleshores la cosa ja es complica.
Tant al Vendrell com a Tarragona (amb dos governs de diferent color) se senten moltes crítiques sobre el fet que els carrils bici estan traient aparcaments i espais al cotxe. També hi ha els que creuen que la mesura no és prioritària en aquests moments —cosa que contradiu la sensació d’urgència per actuar davant el canvi climàtic— o que directament no és necessària perquè aquí no està tan estès l’hàbit d’anar amb bicicleta.
Són reaccions fins a cert punt lògiques quan hi ha canvis paradigmàtics importants, però que mostren que passos com aquests no seran fàcils. Fomentar l’ús de transports alternatius al cotxe privat sí que és una necessitat i sí que és prioritari. I més quan han aparegut altres vehicles de mobilitat personal com els patinets elèctrics que provoquen molts conflictes a l’espai públic.
És probable que molts joves tinguin actualment una urgència menor per tenir el carnet de conduir per l’existència d’aquestes alternatives, que són més econòmiques. És una oportunitat per anar reduint l’ús dels cotxes, alhora que es creen xarxes de mobilitat per a aquests nous vehicles. I als més grans ens tocarà anar adaptant-nos a aquests canvis d'hàbits que, sí o sí, s'han de fer.