Una intersecció del carril bici del Vendrell.

Fer que funcioni

«Cal fomentar un canvi d'hàbits i proporcionar eines que ho facilitin»

Aquesta setmana passada, el líder dels laboristes britànics, Keir Starmer, interpel·lava al premier, Boris Johnson, en relació amb la crisi que s’ha desfermat al Regne Unit per la manca de transportistes, que ha deixat moltes gasolineres del país sense combustible. Fent els equilibris típics dels laboristes, Starmer li deia al primer ministre que l’assumpte no era tant «fer el Brexit», sinó fer «que el Brexit funcioni».

Una cosa similar es podria dir amb les diferents iniciatives que les administracions estan començant a impulsar per revertir la greu crisi climàtica. I, en especial, les que van orientades a canviar un hàbit tan estès com és el de l’ús del vehicle privat. Pocs neguen que cal un canvi de mentalitat per reduir l’ús del cotxe —almenys, el que funciona a combustió— i optar per alternatives més sostenibles, com el transport públic o la bicicleta.

Però quan es fan passos en aquest sentit el més important és fer-ho de manera que aquestes accions puguin funcionar. Per exemple, posar limitacions perquè els cotxes que més contaminen circulin menys té tota la lògica, però si no s’ha pensat o invertit en les alternatives, difícilment la iniciativa tindrà èxit.

Això és el que ha passat, de moment, amb la zona de baixes emissions de Barcelona. Es tracta d’una mesura que sembla necessària en una de les ciutats amb més contaminació d’Europa, i que ja s’ha pres amb èxit en altres grans ciutats europees. Però si alternatives com la del transport ferroviari segueixen sent tan nefastes, la gent seguirà usant el seu vehicle privat. I això és el que està passant.

I pot passar el mateix amb la mobilitat a l’interior de les poblacions. El Vendrell ha anunciat la creació d’una xarxa de carrils bici que uneixin diferents punts del territori. Sobre el paper és una bona idea. Tots els que portem els nens a la zona escolar cada dia veiem el caos circulatori que es genera. L’ús del cotxe és excessiu.

Però l’acció de fer un carril bici no farà, per si mateixa, que hi hagi un gran canvi d’hàbits. Probablement hi haurà un petit sector més conscienciat que sí que farà el canvi, però les moltes variants que hi ha (pluja, distància, edat dels nens, temps limitat per anar després a la feina) no garanteixen que la mesura funcioni per si sola.

Cal fomentar aquesta manera de moure’s i també cal donar eines que ho facilitin. Per exemple, posant més aparcaments per bicicletes a les escoles i també fora d’elles. I que siguin segurs, en la línia del que estan fent altres ajuntaments.

I sobretot, és important que accions com aquesta es facin de manera coordinada. Els carrils bici poden ajudar a ordenar el trànsit dels patinets elèctrics, que ara mateix és un dels problemes importants que hi ha. Però per això cal tenir una normativa de circulació actualitzada. Des de l’Ajuntament admeten que la idea és que els patinets vagin pel carril bici, però la normativa actual no ho permet. És un exemple més que moltes vegades les coses es comencen per la teulada.

El mateix passa amb els aparcaments. La continuació del carril bici fins a l’estació farà perdre algunes places d’aparcament a l’avinguda de Jaume Carner. A això s’hi suma les que es van eliminant cada cop que s’amplia l’illa de vianants. Els comerciants del centre fa temps que demanen que aquesta iniciativa de treure els cotxes del nucli antic —que veuen positiva— s’ha d’acompanyar de la creació de pàrquings dissuasius al voltant.

L’Ajuntament preveu un nou pàrquing subterrani a sota del nou parc del Botafoc, però aquest és un projecte a mitjà o llarg termini. Seria interessant que les noves iniciatives que es prenguin per fomentar la mobilitat sostenible al municipi, que són molt necessàries, vinguin acompanyades d’aquestes altres accions. Perquè tan important és fer-ho, com fer que funcioni.