Mas Pellicer viu «un abandonament del barri premeditat per part de les administracions públiques» segons denuncien des d'Entre Veïns. Denuncien que «la situació del barri s'ha anat degradant» i que, ara mateix, pateixen «greus problemes de neteja, seguretat i incivisme». Per tot plegat reclamen que l'Ajuntament de Reus prengui mesures i, si consideren que no s'hi implica, no descarten denunciar-ho per la via judicial.
[predef]reus-144[/predef]
«Aquí hi viuen més de 5.000 persones que han de viure amb total i absoluta dignitat», declara Valentín Rodríguez, president d'Entre Veïns. Juntament amb el membre de la junta del partit i president de l'Associació de Veïns Primer de Maig de Mas Pellicer, Eduardo Navas, han volgut denunciar una situació que, afirmen, no es pot deixar passar més.
Asseguren que hi ha greus problemes de neteja, «la crema de contenidors de l'altre dia és la guinda del pastís, i no s'han reposat; la gent està llençant la brossa a terra i això implica rates», sentencia Rodríguez. «Continuem tenint problemes de seguretat i d'ocupacions, que no és cap novetat, i de cablejat; tenim els barrancs i el Mas Bofarull abandonats; problemes de civisme i de tràfic de drogues», afegeix.
Xeringues llençades i contenidors cremats
Pel que fa a Mas Bofarull, un edifici catalogat, TarragonaDigital es feia ressò, fa quinze dies, de la situació que pateix, convertit en un abocador il·legal. Navas també recorda que al polígon Tecnoparc hi ha un problema amb les xeringues utilitzades que es troben als solars, i que cada cop es detecten més a prop del barri. Afirma haver acompanyat a l'Associació Reus Som Útils a retirar xeringues dels espais on se'n troben habitualment, i afirma que tot i haver avisat a la Guàrdia Urbana a quina hora les solen llençar, «n'hi ha el doble».
En el cas dels contenidors, afirmen que, en diferents episodis, la setmana passada es van cremar almenys mitja dotzena de contenidors —a més d'un cotxe— i no s'han substituït. Com a conseqüència, exposen, els veïns de la zona acaben llençant la brossa a terra, a l'espai on hi havia el contenidor. «No podem cobrar un rebut de la brossa si no tenim contenidors, i això ho denunciarem aquí i, si cal, al jutjat», sentencia Valentín Rodríguez.
Les deficiències del Pla Comunitari
«A la ciutat de Reus hi ha dos Plans Comunitaris, un al barri Gaudí i un a Mas Pellicer, aquest d'aquí no funciona de cap de les maneres», afirma. «L'Associació de Veïns Primer de Maig no hi és perquè en va marxar perquè és un pla inútil que no serveix per res», afegeix. Reclamen que es reformuli aquest Pla Comunitari perquè els agents del barri hi puguin tenir un paper actiu.
En la mateixa línia es mostra Navas, que declara que «el Pla Comunitari ha tractat l'Associació de Veïns com un mer informador del barri, però no com un col·laborador». Recorden que, anys enrere, hi havia un tècnic per a cadascun dels dos barris, mentre que ara és una sola persona qui ha de gestionar-los tots dos. Consideren que s'ha fet marxa enrere, de nou, per una voluntat intencionada de l'Ajuntament i la Generalitat de deixar abandonats els veïns d'aquestes zones de la ciutat.
«Ens sentim exclosos»
Eduardo Navas insisteix que «no ens fa sentir que pertanyem a Reus; et canvien la línia de bus número 60 i ningú et pregunta res; si no som de Reus ni ens pregunten res, que no ens cobrin els impostos; no ens sentim representats per l'Ajuntament de Reus, ens sentim exclosos». Carrega contra la regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència, Dolors Vázquez.
«Diu que Reus és segura, i a mi em fa la impressió que aquesta senyora viu fora de Reus, perquè Reus no és segura i ho estem veient cada dia», etziba. Assegura que tenen detectats fins a 27 pisos ocupats, diverses plantacions il·legals de marihuana i un problema constant amb el cablejat elèctric i telefònic, tot de situacions de les quals l'Ajuntament està al corrent però, asseguren, no hi actua.
Una actitud «premeditada» d'abandonament
Tot i les crítiques contra, principalment, l'Ajuntament de Reus, Valentín Rodríguez manté que «volem treballar de la mà de l'administració, però hem de deixar constància de la seva ineficàcia, i amb una actitud que creiem que és premeditada». Sospita que «probablement algú pensa que millor que els problemes estiguin a Mas Pellicer i no a la plaça de la Llibertat, i per tant, ja està bé que segons quins barris tinguin segons quins problemes i així evitem que siguin a uns altres».
Una de les qüestions en les quals reclamen més treball conjunt amb l'administració local és en el marc de la Taula d'Emergència en l'àmbit de l'habitatge. Aquest organisme actua i reubica famílies en situació de vulnerabilitat o sense llar i, a parer d'Entre Veïns, hauria de fer-ho comptant amb els agents de cada barri com a part implicada per «intentar que hi hagi un treball i aquesta gent s'integri al barri».
Considera que és una qüestió que no s'ha abordat mai prou, i que tampoc és nova, però que en alguns casos acaba suposant problemes de convivència. «Aquesta gent, amb tot el dret del món, es reubica, i tenen dret a un habitatge, per descomptat, no diem que no vinguin a Reus, el que diem és que tinguin una atenció per part de Serveis Socials i que s'incorpori i convisqui amb els veïns del barri».
«Aquí ningú dirà que no a ningú ni farem fora ningú», assegura, «però volem que Serveis Socials ens ho digui, que vindrà una família». L'objectiu és, apunta, que quan la família en qüestió arribi al barri se'n conegui el seu perfil demogràfic, des de quants membres són a quines necessitats poden tenir en l'àmbit, per exemple, de menjador escolar. D'aquesta manera, apunten des d'Entre Veïns, seria més fàcil la seva integració al seu nou barri.