Aquest cap de setmana tenim una cita amb el cel. Els més matiners s’hauran fixat al llarg d’aquests dies que, a última hora de la matinada, es podia veure a l’horitzó un element que brillava més que cap altre apart de la lluna: es tracta de Venus, que entre dissabte i diumenge assolirà el seu segon màxim de lluminositat d’aquest 2018.
En concret, el planeta es podrà veure aquests dies a partir de poc abans de les cinc de la matinada a l’horitzó, mirant en direcció sud-est. El podrem observar fins que comenci a sortir al Sol, quan el puntet brillant desapareixerà. El cel estarà força variable aquest cap de setmana amb intervals de núvols que poden fer la guitza, tot i que, en general, no impediran veure Venus. D’aquesta manera, el planeta es converteix en el tercer element més brillant del firmament aquests dies, després del Sol i la lluna. A més, brilla 25 vegades més que Sírius, l'estrella més llampant del cel.
Luna y Venus ParcGüell Bcn_ 5:30a.m. pic.twitter.com/xyqofYWb3n
— @apo_krifo (@apo_krifo) 27 de novembre de 2018
A 25% illuminated #Venus on Friday morning captured with a #GalaxyS8 7mm eyepiece and 8" Sky-watcher dobsonian #Smartphone #astrophotography pic.twitter.com/lLgi1igIEA
— GrantPetersen (@GP_O11) 30 de novembre de 2018
Morningstar Venus – Bright Wonder of Winter Morning Skies
Look for the incredibly bright starlike object in the easthttps://t.co/SQRV4YXRS8 pic.twitter.com/3VEJyBYezd— VirtualAstro (@VirtualAstro) 30 de novembre de 2018
El planeta brilla molt però no el veiem sencer
Malgrat que la seva brillantor és molt intensa aquests dies, des de la Terra no veurem el planeta sencer il·luminat, ja que està creixent i només veiem la mitja part de Venus que està enlluernada pel Sol. A més, la lluna està decreixent i permet una millor visió del planeta. Però s’ha de tenir un altre factor clau en aquest sentit, que és l’anomenat albedo.
En concret, l’albedo és la capacitat que tenen les superfícies d’un element, en aquest cas un planeta, de reflectir o absorbir la llum segons el seu color. Si és un color fosc, la llum s’absorbeix més i és poca la que es reflecteix cap a l’exterior. En el cas de Venus, la llum que impacte al planeta es reflecteix en un 70% gràcies a la composició de la seva atmosfera, una dada força elevada.
Perquè ens fem una idea de la gran capacitat il·luminadora de Venus, la lluna tan sols reflecteix un 10% de la llum solar que li arriba, mentre que la neu té un albedo molt més elevat. Aquesta és la clau que permet que els terrestres puguem veure brillar amb tanta intensitat el nostre planeta veí.