La consellera de Salut, Alba Vergés, creu que avançar el toc de queda podria tenir sentit en altres territoris però ho ha qüestionat en el cas de Catalunya. En una compareixença davant de la Diputació Permanent del Parlament ha recordat que aquí l'àmbit d'interacció social ja està «molt reduït d'horari» i ha posat com a exemple els horaris de la restauració.
«Creiem que tampoc seria avui una mesura excepcional», ha afirmat. Tot i que no ha descartat un enduriment de mesures si cal, com un confinament domiciliari però permetent passejar o l'esport, ha reiterat que de moment s'ha considerat «oportú» prorrogar les restriccions vigents i no ampliar-les. Vergés ha destacat que ja hi ha més de 3.500 persones dedicades al sistema de rastreig.
Segons la consellera, i encara sobre un enduriment de restriccions, no permetre «res» fixant-se només en la covid és un punt «molt prohibitiu» i per això «ha de ser sempre extrem i no ser mai la primera opció damunt la taula». A més, ha recordat que el benefici d'un enduriment de mesures també genera «dubtes» sobre la salut de la població, ja que «la fatiga pandèmica és una realitat claríssima».
Retrets al govern espanyol
Sobre les dades actuals, Vergés ha assegurat que el risc de rebrot és «altíssim» a Catalunya i ha advertit que l'afectació assistencial serà superior a la segona onada. Per això, ha justificat les mesures preses i ha criticat durament que el govern espanyol no acompanyi econòmicament als sectors afectats ni tampoc faciliti eines per al control de l'epidèmia.
«Si el govern de l'Estat no assumeix res i segueix posant-se de perfil, que ens doni totes les eines», ha reclamat. També ha carregat contra el ministre de Sanitat, Salvador Illa, i la polèmica que envolta les eleccions del 14-F.
Ha acusat Illa de «pensar més en vots i en eleccions que en salvar vides» i ho ha qualificat de «molt greu». A més, ha afegit que «ara només faltaven els jutges contradient el consensuat amb els grups polítics per a la celebració de les eleccions», tot i els informes epidemiològics de conjuntura actual i escenaris futurs.
Sistema de rastreig i contracte amb Ferroser
Vergés ha comparegut, entre altres motius, per informar sobre el contracte subscrit el maig del 2020 amb l'empresa Ferroser Servicios Auxiliares (filial de Ferrovial) per al seguiment dels contactes de casos de Covid-19 i sobre les prioritats sanitàries per a l'inici d'any. La consellera ha justificat el contracte amb Ferroser en el seu moment perquè el rastreig era una eina «ràpida» que calia desplegar coincidint amb el desconfinament domiciliari.
Ara, ha explicat, la novetat és l'entrada en vigor del nou programa de salut pública, mitjançant el qual el seguiment deixa d'estar en mans de Ferroser i passa a estar dirigit directament per l'Agència de Salut Pública de Catalunya.
Segons ha dit Vergés, ja hi ha contractats uns 500 professionals i en total ja hi ha més de 3.500 persones dedicades al sistema de rastreig a Catalunya. El nou programa incorpora noves funcionalitats, la territorialització dels rastrejadors i també un nou dispositiu informàtic que suposa «un únic visor per a tots els actors implicats en el traçat».
Per il·lustrat la complexitat de dades amb què es treballa, ha apuntat que des de l'inici del sistema de rastreig s'ha fet seguiment de 946.200 persones, que són els contactes dels casos positius. «És molt», ha subratllat. D'altra banda, ha apuntat que el sistema de rastreig «es quedarà» aquí per a futures pandèmies.
Alguns grups de l'oposició també han demanat a la conselleria que subrogui els treballadors que han treballat aquests mesos contractats per Ferroser. «Ho hem mirat tot», ha indicat la consellera. Amb tot, ha matisat que subrogar-los no era possible perquè no és un canvi de contracte. La solució intermitja que s'ha trobat, ha afegit, és obrir una borsa de treball, on s'han incorporat diversos centenars de les persones que aquests mesos han treballat fent el rastreig amb Ferroser.
D'altra banda, la majoria dels grups han criticat que Salut hagi contractat l'excap dels 'scouts' d'aquesta empresa, Max Llobet. La consellera ha clarificat la seva contractació: «Una persona es presenta a l'abril a un procés a una feina que res té a veure amb el rastreig; ras i curt, això es el que hi ha», ha conclòs Vergés.
Hospitals annexos
Alguns grups, com En Comú Podem o la CUP, han preguntat a la consellera per quan estaran disponibles els espais annexos a cinc hospitals catalans que han de permetre donar oxigen al tractament de pacients covid i també han demanat si disposaran de nous professionals.
Vergés s'ha limitat a dir que estaran a punt «molt aviat» i ha avançat que el primer en estar acabat serà l'annex a l'Hospital de Bellvitge. Sobre el personal sanitari, ha admès que «els professionals es necessiten» però no ha concretat si hi haurà nous contractats. «Els espais ajuden a poder treballar millor, hi ha hagut molta manca d'espai i això és un aire brutal a aquests centres», ha dit.
Crítiques de l'oposició
En línies generals, l'oposició ha qüestionat el sistema de rastreig dut a terme fins ara i l'han qualificat de «fallit», a més de preguntar sobre els brots en residències, la vacunació o les mesures restrictives.
Des de Cs o el PP han estat especialment durs amb la gestió per part de la consellera. Jorge Soler (Cs) ha lamentat que no hagi dimitit i Alejandro Fernández (PPC) ha afirmat que és «molt difícil fer-ho pitjor». D'altra banda, tant Cs com el PSC han acusat la consellera de fer campanya electoral durant la seva intervenció. La socialista Eva Granados ha defensat Illa i ha lamentat haver escoltat a Vergés recitar «l'argumentari electoral».