Aquest passat dissabte els veïns i veïnes de l'Espluga de Francolí han rememorat una efemèride que, vist en perspectiva, ha servit per fer història meteorològica a Catalunya, però l'ensurt a molts d'ells encara els dura. Aquest 31 d'agost s'han complert els 25 anys del tornado de l'Espluga de Francolí, un dels més potents registrats mai a Catalunya i per això recuperem un reportatge de TarragonaDigital de l'any 2015 on es van recollir els fets i testimonis d'aquella jornada.
L'Espluga de Francolí i un record que perdurarà per sempre
Eren entre dos i tres quarts de cinc de la tarda del dimecres 31 d'agost del 1994 quan el tornado es formava sota el Coll Roig, prop de la granja Garrell, coneguda popularment com el Molí dels Frares. De la granja, reconstruïda de fa uns anys, en va quedar ben poc. Molts veïns, es trobaven a l'ermita, celebrant Sant Ramon.
A partir d'aquí, vint minuts de recorregut d'un remolí de vent que s'estima que hauria tingut entre 150 i 200 metres de diàmetre i que va recórrer una distància d'uns dos quilòmetres de manera bastant capritxosa. El tornado hauria pujat fins a la carretera TV-7001 d'entrada a l'Espluga de Francolí i, des d'allà, al traçat de la via del tren. Un cop a la via fèrria, hauria baixat de nou tot seguint el curs del riu Francolí i evitant l'entrada al poble, a través del pont de la Palanca. El tornado va seguir paral·lel al nucli urbà pel curs del riu Francolí fins gairebé al final del nucli habitat, on finalment es va desfer.
Els vents, d'entre 150 i 200 quilòmetres per hora, de categoria F2 segons l’Escala de 'Fujita' en una escala de sis, van arrancar tot el que van trobar al seu pas. Arbres de socarrell, grans pedres que limitaven el traçat de la carretera, torres elèctriques i cables d'alta tensió, part de la catenària de la via del tren i fins i tot les teulades de diversos domicilis del darrer tram del carrer de la Font.
Destrosses per valor de nou milions de pessetes
L'Espluga, Vallclara i el Monestir de Poblet es van quedar sense electricitat durant unes hores, mentre tècnics de FECSA reparaven unes destrosses que, els responsables de l'època de la companyia, van xifrar per valor d'entre vuit i nou milions de pessetes. Diversos grups electrògens van donar servei als veïns de l'Espluga que, segons càrrecs municipals de l'època, no van recuperar la normalitat pel que fa al subministrament fins gairebé un dia i mig després del pas del tornado.
La carretera d'accés a l'Espluga i la via del tren que uneix Tarragona amb Lleida també es van tallar durant unes hores. L'endemà però, les comunicacions estaven restablertes.
Hi va haver, aproximadament, uns 150 veïns afectats perquè els forts vents que es podien percebre des de la majoria de carrers del municipi van causar danys de diverses consideracions.
Avui fa 25 anys del tornado de l'Espluga de Francolí#324eltemps#meteocatpic.twitter.com/iA2zlbWlRz
— La Provincia de Tarragona (@LaProvinciaTgn) August 31, 2019
El tornado i els espluguins
De ben segur, la majoria dels habitants de l'Espluga tenen molt fresc el record del tornado. De fet, amb poca probabilitat i només entre els més joves trobaríem algú que no n'hagi vist les imatges. De tota manera, tots n'han sentit a parlar.
Els habitatges que més van patir la fúria del tornado van ser els que es trobaven al final del carrer de la Font. Alguns d'ells van perdre la teulada i van patir nombroses destrosses a l'interior. Molts veïns van perdre pertinences personals i alguns van haver de traslladar-se fins que van tornar a tenir teulada. És el cas de la Dolores Mesas, que el 31 d'agost de fa 25 anys passava la tarda a la platja en família. «Al matí jo no tenia ganes d'anar a la platja, però la meva família va insistir-hi», explica la Dolores. Ella, el seu marit i les dues filles van arribar a l'Espluga poc després que hagués passat el tornado. «Érem a Salou i vam veure que el cel s'enfosquia molt. Quan vam decidir tornar cap a l'Espluga i vam arribar a l'alçada del coll Roig, vam veure les destrosses i li vam preguntar a un veí què havia passat. Ell ens va respondre que havia passat un tornado i que casa nostra no tenia sostre!».
De fet, la casa on vivia la Dolores Mesas i la seva família no va ser de les més afectades del carrer de la Font. Ella explica que els seus veïns van patir danys més importants, que s'agreujarien poques setmanes després amb les inundacions del 10 d'octubre del 1994. En aquesta ocasió, les pluges van afectar de nou els domicilis del carrer de la Font.
«Quan vaig entrar a casa, la primera planta es veia bé. A la segona hi havia les finestres obertes i la roba havia volat cap al riu. De fet, em vaig trobar moltes coses fora de lloc, el vent les havia mogut. En arribar el tercer pis i pujar la vista cap amunt, podia veure el cel. No tenia teulada i un bagul molt gran, que estava ple, es va moure per tot arreu i va fer malbé portes i parets». Les filles de la Dolores expliquen que durant molts dies van veure la seva roba estesa sobre els arbres que van quedar drets a la llera del riu i que van poder veure com desapareixia amb les riuades de l'octubre següent. En el cas de la Dolores, com que era llogatera, va haver d'entendre's amb el propietari de l'immoble, que es va fer càrrec de les obres. Mentrestant, la família es va allotjar als apartaments de Villa Engracia, que regentava un familiar.
«Va ser un viatge horrorós, tornava cap a l'Espluga escoltant la ràdio.»
Toni Sánchez, alcalde de l'Espluga l'any 1994, gaudia del primer dia de vacances a Puigcerdà. Antoni Escoda, primer tinent d'alcalde de l'època, exercia d'alcalde en funcions. «La primera notícia la vaig rebre per telèfon», explica l'alcalde. «Em va trucar l'Antoni Escoda molt espantat cap a dos quarts de cinc de la tarda i em va explicar que fins i tot havien volat teulades. El viatge de tornada cap a l'Espluga va ser horrorós, tornava escoltant la ràdio i no em feia la idea del que havia passat».
El batlle va arribar a l'Espluga al voltant de les vuit del vespre i diu que va ser llavors quan va conèixer que no s'havien de lamentar danys personals. A aquelles hores el poble era ple de Bombers, Guàrdia Civil i personal de Creu Roja que no va haver d'actuar. Sánchez explica que va rebre trucades, entre d'altres, de Josep Gomis, que era delegat del Govern de la Generalitat a Madrid, i les visites de l'aleshores delegat del Govern a Tarragona, Josep Maldonado, i els alcaldes de poblacions veïnes com ara Vimbodí.
«Vam obrir llistes a l'Ajuntament per recollir quins eren els danys que el tornado havia causat als veïns». Tot i la incertesa de qui es faria càrrec del cost de reparació de les destrosses, en un primer moment, el consistori va optar per inventariar tots els danys. «Em va impactar que tots els contractistes espluguins que treballaven fora del poble vinguessin a ajudar. En aquella època potser n'hi havia 17 o 18 i no tots estaven treballant a l'Espluga. Ells van deixar les feines que estaven fent i van ajudar el poble», afegeix Toni Sánchez.
L'alcalde recorda també que l'Ajuntament es va fer càrrec de la neteja del riu. La brigada va netejar la llera d'arbustos, brutícia i arbres caiguts «i això va anar bé per la riuada de l'octubre», exclama Sánchez mentre aclareix que així l'aigua trobava menys obstacles al riu.
L'actuació inicial va ser ràpida. Així ho recorda Antoni Escoda, alcalde en funcions el dia 31 d'agost del 1994. «A dos quarts de cinc de la tarda, des del terrat de casa, vaig veure una broma rodona que donava tombs». Escoda afirma que recorda perfectament tota la trajectòria del tornado que va veure «per la por que vaig passar». Durant unes hores va córrer el rumor que una dona estava a l'interior d'un dels edificis més malmesos, posteriorment se la va localitzar sana i salva.
A l'Espluga, a més dels Bombers, Guàrdia Civil i Creu Roja, hi van arribar tècnics del Servei d'Arquitectura i Habitatge i també de la Junta d'Aigües de la Generalitat (actualment Agència Catalana de l'Aigua). També van col·laborar en l'avaluació de danys, alguns membres del Col·legi d'Arquitectes de Tarragona, tècnics del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. A banda de començar a reparar i avaluar els danys, van poder certificar que cap dels habitatges afectats patia problemes significatius a l'estructura. Les primeres tasques van consistir a desenrunar la carretera TV-7001 per recuperar la circulació de vehicles i netejar els carrers del poble on els vents havien dipositat branques i aigua.
El tornado a la premsa i a la tele
Mai l'Espluga ha sortit tant als mitjans de comunicació. Poques hores després que el tornado arrasés una part de la població un equip de TV3 arribava al poble. També ho feien diversos professionals de la premsa escrita que, amb els equips de televisió, es van instal·lar a l'Espluga durant uns dies per recollir testimonis i relatar els fets.
L'espectacularitat de les imatges gravades per diversos videoaficionats va fer que el tornado es pogués veure a gairebé totes les televisions de l'Estat Espanyol, ja fossin d'àmbit autonòmic o bé estatal.