Des que va esclatar la pandèmia, han estat molts els ciutadans que han negat l'existència del coronavirus. Va ser el cas de Chris Grailey, un jove de 29 anys i natural de Manchester, que assegurava que el virus era una mentida fins que el va agafar i va haver d'ingressar a l'hospital.
«Vaig ser el primer a dir que el coronavirus era tot mentida i ara tan sols puc respirar amb ajuda d'una màscara d'oxigen», va escriure Grailey al seu compte de Facebook.
De negacionista a contagiat
L'experiència del jove britànic s'ha fet viral a les xarxes socials i ha servit per aportar un xoc de realitat a moltes persones que negaven l'existència de virus o argumentaven que només afectava persones grans o amb patologies prèvies.
El cas de Chris Grailey, precisament, posa de manifest que el virus no distingeix edats. El jove reconeix haver estat dels que diuen que el coronavirus és només «una mala grip», però ara que està a l'UCI s'adona que pot «sobreviure o anar-se'n a l'altre costat».
«No puc respirar, caminar, moure'm. Soc com un zombi. Estic prenent quatre antibiòtics diferents, esteroides, oxigen tot el dia i tinc més forats al braç que un drogoaddicte. Això és real, és la vida real matant», assegura el jove britànic en un vídeo difós a Manchester Evening News.
Chris Grailey envia un missatge al món
El jove assegura que se sentia invencible davant el virus perquè no tenia malalties subjacents i així, per la seva imprudència, va ser com va contagiar-se durant les seves vacances a Tenerife.
«Pensava que jo era invencible i hi vaig anar sense portar mascareta, però vaig estar malalt durant la major part de les vacances, vaig perdre el gust, l'olfacte, vaig tenir suors fredes... Però em vaig posar molt pitjor quan vaig tornar a casa», explica Chris Grailey al vídeo.
El jove britànic ha volgut compartir la seva experiència perquè serveixi com a lliçó a molta gent que renega de l'existència o la gravetat de virus. El seu objectiu és que altres persones no cometin el mateix error.
«Escolteu, accepteu aquest missatge com si fos propi i, sobretot, no feu ni sigueu com jo. No sé si me'n sortiré o no d'aquesta, de manera que només espero que em feu cas», acaba el jove.