Els virus del refredat comú pertanyen a la família dels coronavirus i, per tant, són cosins del SARS-COV-2. Aquests llaços familiars podrien haver generat «immunitat creuada» en part de la població que hagi patit de manera lleu o asimptomàtica la Covid-19, explica el microbiòleg Julio García.
Aquesta és una de les hipòtesis que es planteja la ciència sobre una pandèmia originada per aquest virus «desconcertant», com ho defineix el cap del Servei de Microbiologia de l'Hospital Universitari La Paz de Madrid en una entrevista amb EFE. «Encara desconeixem més del que coneixem» sobre el SARS-COV-2 que va sorgir a la Xina fa sis mesos i que ja s'ha expandit per tot el món, encara que «en un temps rècord» s'ha avançat en saber com actua.
Per això, l'expert adverteix davant un possible rebrot fruit de la desescalada que, en la seva opinió, serà un procés de «prova-error». «Els microbiòlegs ens adonarem, donarem l'alerta i les autoritats hauran de prendre mesures», recalca, alhora que indica que no està clar que el virus desaparegui amb la calor, ja que «està actiu en països càlids com el Brasil o l'Aràbia Saudita».
Un virus «que ens sorprèn dia a dia»
Però es tracta d'un patogen, diu, «que ens sorprèn dia a dia». «Ens desconcerta la seva capacitat de resistència i de transmissió, que hi hagi persones infectades que estan asimptomàtiques i que poden transmetre-ho ha estat una de les raons que ho fan tan perillós», afirma.
«També ens despista la pràcticament absència de patologia en nens, molt minoritària» i el fet que sent un virus respiratori afecti, en els casos greus, a nivell circulatori o al sistema nerviós central, subratlla el també portaveu de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica.
Possibles mutacions del virus
Els microbiòlegs treballen per donar resposta a tots aquests interrogants, disseccionant la seqüenciació del seu genoma per a estudiar les seves mutacions i vigilar que apareguin ceps especialment agressius. «La majoria de les mutacions ja registrades no tenen transcendència però alguna nova podria tenir repercussió quant a la seva virulència o també sobre el diagnòstic», apunta.
«Si el virus modifica alguna cosa el seu codi genètic, podria donar-se la circumstància que els actuals tests diagnòstics PCR no fossin prou eficaços. És un assumpte que hem de vigilar», assenyala l'especialista. El Servei de Microbiologia que dirigeix a l'Hospital de La Paz, a més de proves PCR a pacients i col·lectius exposats, com els sanitaris, també realitza test de seroprevalença per conèixer la presència del virus en la població i el seu grau d'immunitat.
El diferent grau d'afectació de virus
La primera onada de l'estudi de seroprevalença a més de 60.000 ciutadans, dut a terme per l'Institut de Salut Carles III a Espanya, reflecteix que només el 5% de la població ha generat immunitat i això pot deure's a diverses raons.
Una és la «immunitat creuada» que podria tenir part de la població que cada any pateix els refredats comuns que provoquen els virus de la família dels coronavirus i que podria fer que determinades persones pateixin una forma lleu de malaltia pel SARS-COV-2 o siguin asimptomàtics.
Una altra raó, segons el doctor Julio García, és que pot haver-hi casos que s'hagin sotmès als tests abans que es desenvolupin anticossos, la qual cosa ocorre a partir de la segona-tercera setmana des de l'inici dels símptomes, i per tant el resultat podria ser un fals negatiu.
Una tercera possibilitat és que hi hagi individus que, malgrat haver tingut el virus, no mostrin anticossos enfront dels dos antígens que s'analitzen en els tests serològics, la proteïna Spike-1 (la clau que permet l'entrada del virus en la cèl·lula) i la nucleoproteïna (a l'interior del patogen).
Un any i mig per tenir la primera vacuna
Respecte a les recerques més avançades de vacunes, aquestes ja han donat resultats de seguretat i de resposta immune però, apunta, «ens falta saber la seva eficàcia i si ens permetrà aconseguir la immunitat de grup» que se situa en el 60% de la població.
El doctor Julio García no creu que puguem comptar amb una vacuna abans d'un any i mig però assegura que hi haurà nous fàrmacs antivirals i antiinflamatoris per tractar la Covid-19. Alhora, també està convençut que «derrotarem a aquest coronavirus».