Parçan d’alta muntanya, la Val d’Aran es conforma d’un conjunt de poblets idíl·lics, tresors medievals i un paratge natural excepcional on perdre’s en qualsevol època de l’any.
Vielha
Des d’època romana, Vielha ha estat el centre administratiu de la Val d’Aran. Capital del parçan i com a tal, posseïdora dels principals serveis d’aquest territori, la vila esdevé un indret acollidor carregat de comerços i cases empedrades que acullen el pas tranquil del riu Nere.
Més enllà de la bellesa intrínseca de la construcció i el paisatge pirenaic, el Centre històric de Vielha forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, i juntament amb l’església romanico-gòtica de Sant Miquèu, el Musèu dera Val d’Aran, el Musèu de la Lan (llana) o la casa senyorial Ço Rodès, esdevenen un inequívoc punt d’interès cultural i patrimonial.
El patrimoni romànic de l’Aran
L’Aran presenta un llegat monumental i artístic de gran valor escampat per tota la vall; on les esglésies romàniques tenen el principal protagonisme.
De marcada tendència septentrional i diferenciades per tant del característic romànic català, bona part d’aquests petits santuaris incorporen uns campanars singulars que els doten d’una personalitat única. Amb el pas temps, també van incorporar notables característiques gòtiques i renaixentistes que les van acabar de configurar tal com es coneixen actualment.
Destaquen especialment l’església de l’Assumpció de Bossost, Sant Andreu de Salardú, Santa Eulàlia d’Unha, Sant Julià de Garòs o l’ermita de Sant Miquel de Vilamòs.
Muntanyes, prats i boscos
Terra de ramaders, la Val d’Aran és tot un paisatge d’alta muntanya, amb extensos prats, pics, rius i zones boscoses al seu vessant més septentrional.
Un paradís terrenal que es converteix en l’indret ideal per a tota mena d’excursions, esports d’aventura i en especial, de la neu, posseint a Vaquèira un dels complexos d’esquí més important de l’Estat.
D’altra banda, la plena naturalesa de la Val convida molt especialment a gaudir de la pau dels seus paisatges; allotjant-se en qualsevol dels seus pobles i viure uns quants dies en tot un pessebre constant descobrint les llegendes locals.
Festes ancestrals i llengua mil·lenària
El quasi aïllament que ha viscut la Val d’Aran fins a mitjans del segle XX, han permès conservar bona part de les tradicions i de la cultura de la seva gent fins als nostres dies. Les antigues fires i aplecs se celebren encara avui als diferents pobles del parçan; un valor afegit per a visitar cada poble.
Destaquen molt especialment la Crema deth Haro a Les i la Crema del Taro a Arties, essent una mostra ben viva de la tradició pirinenca de la revetlla de Sant Joan. Un ritu de purificació d’origen precristià en què el foc esdevé el protagonista màgic de danses i malabars ancestrals.
D’altra banda, l’element més diferencial i característic de la Val d’Aran és la seva llengua mil·lenària, únic reducte de tota Occitània on l’occità, en la seva variant gascona, conserva la seva oficialitat.
Endinsar-se als petits pobles del parçan per escoltar el parlar d’aquesta nació germana és, sense cap mena de dubte, un dels majors atractius de visitar l’Aran.
Altres espais d’interès
Complementats de les esglésies romàniques, de transició, gòtiques i renaixentistes, la Val d’Aran està formada per un conjunt de poblets que destaquen tots ells per la seva bellesa arquitectònica i el bon estat de carrers i cases empedrades. Juntament amb la imponent naturalesa que els envolta, converteixen cada racó del parçan en una visita fantasiosa.
Més enllà dels espais museístics de la capital, l’oferta cultural de l’Aran s’estén per bona part dels seus municipis; essent d’especial interès el Museu Eth Corrau, al Naut Aran, l’Ecomuseu de Çò Joanchiquet, el PyrenMuseu de Salardú, el Museu dera Nhèu a Unha, les Mines Victòria a Bossòst, o la Mòla de Salardú.