Aquesta és una de les nostres gràfiques preferides. La portem utilitzant (i actualitzant) més d’una dècada, des que la vam publicar per primera vegada a Panorama Social, de FUNCAS, en 2011. Mostra l’evolució de l’edat mitjana en la qual succeeixen les fites del cicle vital (primer matrimoni, primer fill, jubilació…).
Tocava ja una nova actualització i aquí la tenim:
Edat mitjana a la qual succeeixen les fites del cicle vital a Espanya
Viure més anys
La nostra tesi és que, per una raó o altra, el fet que la durada de la vida es prolongui, ve acompanyat d'un desenvolupament similar en les fites més rellevants del cicle vital de l'individu, molts d'ells fruit de les seves decisions personals.
Parlem de fites formatives (la finalització dels estudis), laborals (el primer treball o l'arribada de la jubilació) o vitals (l'emancipació de la llar parental, l'arribada del primer fill) que determinen la qualitat de la vida de milions de persones.
Alguns d'aquests successos vitals es deuen a decisions voluntàriament adoptades (l'arribada dels fills). Uns altres venen forçats per les lleis (educació obligatòria), i altres són una causa de l'atzar (incapacitat permanent o viduïtat). Però tots ells són coherents amb una vida més llarga (esperança de vida) i de major qualitat (esperança de vida en bona salut o lliure de discapacitat).
Fites vitals
L'augment de l'esperança de vida, més que un fenomen biològic, és una resposta a la millora dels estils de vida i dels sistemes de salut, ja que les adaptacions biològiques són infinitament més lentes.
Sembla natural que, si augmenta l'esperança de vida, es posposi l'ocurrència de molts d'aquests indicadors, com si l'augment de la longevitat els arrossegués en el temps.
L'augment de l'esperança de vida sembla comportar un augment de l'edat de formació de la primera llar (no de l'edat d'emancipació) i de l'arribada del primer fill (encara que aquesta fita tingui límits biològics).
I si l'esperança de vida augmenta, també hauria d'augmentar l'edat fins a la qual l'educació és obligatòria. Aquesta resposta institucional a l’augment en la longevitat de la població dotaria a la societat de més i millor capital humà per a afrontar vides més llargues.
Esperança de vida i bona salut
Pel que fa a les fites relatives a la fase més avançada de la vida, ens trobem, per exemple, que està augmentant l'edat mitjana a la qual apareixen la prejubilació, la incapacitat permanent o la viduïtat.
En canvi, veiem que l'edat mitjana efectiva per a la jubilació es manté en poc més dels 64 anys, a diferència del que succeeix amb l'esperança de vida i la durada de la vida amb bona salut (o lliure de discapacitats), que creixen. No obstant això, aquesta discrepància probablement es veu alterada amb el gradual augment en l'edat de jubilació provocada per les reformes dels sistemes públics de pensions.
És necessari tenir en compte que moltes de les respostes desencadenades per l'augment de l'esperança de vida (més vida activa, foment de les relacions socials, desenvolupament de noves aficions i interessos) poden ser també determinants per a la seva evolució, o són fenòmens paral·lels. La interacció entre tots aquests elements és complexa i, en qualsevol cas, les regles legals exerceixen un paper molt important.
Els canvis en el moment vital per a la presa de decisions lliures, com la formació d'una llar o l'arribada del primer fill, poden estar intervinguts per incentius o desincentius normatius, però semblen respondre a l'extensió general de la durada de la vida. I la jubilació primerenca té implicacions directes sobre la suficiència econòmica posterior.
Riscos sobre la longevitat
La tendència cap a una major longevitat no és insensible a riscos vitals massius i generalitzats, com les guerres, les dictadures o les pandèmies, tal com ha quedat constatat en nombroses ocasions, la més recent durant la pandèmia de la Covid-19. Caldrà romandre atents també a l'efecte del canvi climàtic i a l'augment de la desigualtat social i la pobresa.
No obstant això, ja veiem com la severa caiguda de l'esperança de vida provocada per la pandèmia s'està absorbint ràpidament per recuperar no només els nivells sinó també les tendències prèvies a la pandèmia.
En resum, farà malament qui, en observar la tendència de la longevitat, només s’adoni de l'augment de l'esperança de vida. Un estudi detallat de les adaptacions que registra tota l'estructura de les fites vitals, dels quals el nostre gràfic és només és una mostra, revela una extraordinària riquesa d'implicacions personals, familiars i socials. Ergo, econòmiques i polítiques.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.