El triomf de VOX a Espanya, amb un guany de 28 escons al Congrés, suscita a diverses lectures. Les enquestes prèvies al 10-N atorgaven una pujada considerable a la formació de Santiago Abascal —però més baixa els sondejos de l'abril, en què s'estimaven 70 diputats. Ara, ho celebren; 52 escons, traduïts en més de tres milions d'adeptes van provocar aplaudiments i lloances a Bambú, en la seu madrilenya de VOX.
L'èxit rotund de la ultradreta podria deure's a diversos factors: la deriva ideològica dels partits de dreta moderada; la incapacitat dels polítics per pactar un govern; i, finalment, la violència tangible als carrers de Barcelona i altres ciutats catalanes arran la publicació de la sentència del procés. Aquesta última podria ser la més important —almenys per trobar una explicació lògica als dos escons que ha aconseguit que Garriga repeteixi a la cambra i que Aizcorbe s'hi estreni. I és que a Catalunya, de fet, en comparació amb un 15,3% de vots a l'Estat, ha aconseguit doblar la seva representació rebent el suport del 6,30% dels catalans.
Sarrià i Nou Barris, més del 7% d'un mateix color
Sarrià-Sant Gervasi, el districte de classes més altes, ha sigut el barri que més suport ha donat al partit d'Abascal: un 7,93%. Ara bé, no és cap sorpresa. El que sí que ha sobtat, però, és que a Nou Barris, zona obrera històricament —PSC va obtenir el 28.87% dels vots—, VOX ha convençut el 7,1% dels votants. A més, això es tradueix a una pujada de 3 punts respecte a les eleccions del 28-A, molt superior a qualsevol altre districte veí.
Paral·lelismes i diferències entre els dos barris n'hi ha molts; no obstant això, una similitud és clau en l'assumpte: són els indrets de Barcelona on més es vota els antiindependentistes. La suma de PP, C's i VOX a Sarrià supera el 30%, mentre que a Nou Barris quasi arriba al 25%.