El canvi climàtic està provocant un desglaç majúscul a Groenlàndia. Com a conseqüència d'això, el nivell del mar s'està elevant cada cop més a tot el món, segons han confirmat diversos estudis científics. I afirmen que a Espanya, d'aquí a trenta anys algunes zones quedaran inundades amb més de 7 metres d'aigua.
Un dels estudis més recents sobre el desglaç de Groenlàndia és el que ha publicat la revista 'Nature Communications' i que ha estat finançat per l'Agència Espacial Europea (ESA). Per a dur-lo a terme, s'han pres com a base els mesuraments del satèl·lit CryoSat-2.
«L'escalfament global ha provocat que el desgel a Groenlàndia hagi sigut més freqüent i intens aquests últims quaranta anys. Cosa que ha provocat que pugi el nivell del mar i que augmenti el risc d'inundacions a tot el món», exposa el resum de l'estudi, fet públic per la University College de Londres.
La raó per la qual augmentaran les inundacions a Espanya
Segons aquest estudi, s'espera que «durant la darrera dècada, a Groenlàndia s'han desfet 3,5 bilions de tones de gel, que han fluït cap al mar».
«Entre el 2011 i el 2020, l'augment de l'escorriment d'aigua del desglaç va fer pujar 1 centímetre el nivell del mar. Això augmenta el risc d'inundacions a tot el món i pertorba els ecosistemes marins de l'oceà Àrtic».
Per a entendre aquest problema, la University College de Londres apunta que 3,5 bilions de tones de gel fos «seria suficient per a cobrir el Regne Unit amb aproximadament 15 metres d'aigua. O tota la ciutat de Nova York amb uns 4.500 metres».
Al mateix temps, altres fonts han portat aquesta xifra als seus territoris, com és el cas de San Francisco.
L'escorriment d'aigua del desglaç de Groenlàndia ha crescut un 21%
Lin Gilbert, coautor de l'estudi, explica que «les observacions que s'han presentat mostren que els esdeveniments extrems del desglaç a Groenlàndia han esdevingut més freqüents i intensos, així com més erràtics, cosa que és un problema global».
En concret, els autors d'aquest estudi han comprovat que en els últims quaranta anys l'escorriment d'aigua del desglaç de Groenlàndia ha crescut un 21%. A més, s'ha tornat un 60% més irregular a l'estiu.
Cal destacar que fins a un terç de l'augment del desglaç es va donar en dos estius (2012 i 2019), quan el clima extrem va assolir nivells exagerats de desgel. Cosa que no s'havia vist a l'últim mig segle.
Aquests canvis tenen a veure amb situacions extremes. Per exemple, les onades de calor, que són una de les principals raons de la fosa de gel de Groenlàndia.
«Hi ha temps per a aconseguir-ho»
Thomas Slater, de la Universitat de Leeds, apunta que «com hem vist en altres parts del món, Groenlàndia també és vulnerable a un augment dels fenòmens meteorològics extrems».
«A mesura que el nostre clima s'escalfa, és raonable esperar que els casos de fosa extrema a Groenlàndia ocorrin amb més freqüència. Aquest tipus d'observacions són un pas important per a ajudar-nos a millorar els models climàtics i predir millor el que passarà aquest segle», raona Slater.
A la Cimera del Clima a Glasgow, aquesta universitat ha volgut deixar un pòsit d'optimisme mitjançant un comunicat del professor Slater.
«No obstant això, hi ha motius per a ser optimistes. Sabem que establir i complir objectius significatius per a reduir les emissions podria reduir les pèrdues de gel. Parlaríem sobre un factor de tres, i encara hi ha temps per a aconseguir-ho», sosté l'investigador.