ÚLTIMA HORA

⚫️ Troben el cos sense vida del jove de 20 anys desaparegut a Catalunya

La nau Voyager 2 de la NASA entra al llunyà espai interestelar

La sonda abandona així la zona d’influència del Sol. És la segona vegada que un objecte fet per l’home traspassa aquesta frontera, després que la Voyager 1 ho fes l’any 2012
Imatge de la zona llunyana de l'espai on es troben les dues naus Voyager | NASA

 

La NASA continua fent història i recentment ha aconseguit una nova fita. Per segona vegada, un objecte creat per l’home ha sortit de l’heliosfera, la bombolla protectora influenciada pels camps magnètics creats pel Sol. Es tracta de la nau Voyager 2, que ha entrat a l’espai interestelar, la zona que queda fora del radi d’acció dels vents solars.

 

Segons les dades dels científics, la sonda va traspassar aquesta frontera el passat 5 de novembre i ara es troba a la zona que es coneix com heliopausa, just quan el vent solar es troba amb el fred interestelar. La nau s’ubica ara mateix a uns 18.000 milions de quilòmetres de la Terra.

 

Els astrònoms encara tenen contacte amb ella, tot i que la informació que s’hi envia tarda 16,5 hores en arribar a l’aparell. Perquè ens fem una idea de la gran distància en què es troba la Voyager 2, la llum solar tarda tan sols 8 minuts en arribar a la Terra.

 

Aquest pas cap a l’espai interestelar l’ha detectat el PLS, un instrument que analitza l’ambient de la sonda i que el dia 5 de novembre va detectar la marxa del plasma que emet el nostre Sol. Des de llavors, no s’ha tornat a percebre cap flux de vent solar al voltant de l’aparell.

 

Segon objecte humà que arriba tan lluny a l’espai

Malgrat l’espectacularitat de l’arribada de la Voyager 2 a l’espai interestelar, aquesta és la segona vegada que un objecte creat per l’home arriba a aquesta zona tan llunyana. El mèrit del primer cop el va tenir la seva germana bessona, la nau Voyager 1, que l’any 2012 va assolir l’heliopausa.

 

La diferència amb aquella vegada, afirmen els experts, és que la Voyager 1 va arribar en aquest punt en un moment i lloc diferent, però sobretot sense les dades que aporta la PLS actualment amb la Voyager 2. Per tant, les informacions que aporta l’aparell són totalment noves i poden obrir la porta a idees encara no imaginades.

 

 

 

Un viatge de més de 40 anys i encara en queden molts més

La Voyager 2 es va llançar l’any 1977, 16 dies abans que la Voyager 1, i inicialment havien de durar 5 anys per aportar informació de Saturn i Júpiter. No obstant, la missió es va anar allargant als planetes més llunyans, fins que en aquesta dècada han arribat a l’heliopausa, convertint-se en la missió més llarga de la NASA.

 

Les dues naus s’alimenten de la descomposició de material radioactiu i ja s’ha perdut el senyal d’algunes parts dels aparells. Aportaran informació crucial de com l’heliosfera interactua amb el vent interestelar de l’espai llunyà i, de cara al 2024, es llançarà una altra sonda per capitalitzar les observacions de les Voyager.

 

Tot i aquesta llunyania, les dues naus encara es torben dins del sistema solar, que abandonaran d’aquí a uns 300 anys. L’arribada al gran espai lluny de qualsevol influència solar podria donar-se d’aquí a 30.000 anys, moment en què potser les sondes ja han desaparegut.