Albert confessa les seqüeles que està patint del seu pas per 'Supervivientes'

El finalista del 'reality' ha concedit una entrevista a 'Lecturas' on admet tenir problemes amb el menjar
Albert Álvarez confessa a 'Lecturas' que la seva adaptació està sent dura
Albert Álvarez confessa a 'Lecturas' que la seva adaptació està sent dura | TELECINCO

El ‘reality’ ‘Supervivientes’ significa un abans i un després en la vida dels seus participants, ja que es tracta d’una experiència molt dura que suposa un gran canvi d’hàbits. Així ho expressa un dels finalistes a ‘Lecturas’, Albert Álvarez, que en una recent entrevista al citat mitjà, ha confessat algunes de les seqüeles que està patint des que ha arribat de l’illa i que tenen a veure amb la readaptació a la vida de la ciutat, després d’estar aïllat en una illa desèrtica, havent de sobreviure, dormint a terra i amb escàs menjar.

 

A Albert li està costant tornar a la realitat

Quasi un mes després de finalitzar el ‘reality’, Albert explica a la revista com la falta de menjar patida li està passant factura actualment, ja que quan va tornar a Espanya, tenia l’acte reflex de guardar-se el menjar a la butxaca tal com feia l’illa, i ara mateix segueix patint ansietat per aquest tema, generant-li una relació conflictiva amb el menjar: «A vegades encara tinc la necessitat d’acabar-me tot el que tinc al plat. (...) En el moment que noto una mica de gana, m’entra ansietat».

 

Albert també ha revelat que els primers dies després de tornar a Espanya, va haver de dormir al terra perquè el matalàs li resultava incòmode, i que el fet d’estar entre quatre parets li provocava ansietat després d’haver estat dormint a la intempèrie. Anteriorment a l’entrevista amb la citada revista, Albert ja havia confessat certs problemes en la seva adaptació a la ‘societat moderna', com quan es sorprenia de veure que la gent anés corrent per la ciutat o que els taxis tinguessin pressa. Tot i això, tal com ell mateix ha reiterat diverses vegades, tornaria a repetir aquesta experiència.

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Poco a poco voy asimilando todo esto tan mágico que he tenido la suerte de vivir, reconozco que aún quedan secuelas pero poco a poco voy adaptándome a todo lo que me rodea de nuevo, puedo ver como la gente corre por las calles y que los taxistas siguen teniendo mucha prisa, me despierto en medio de la noche y tardo varios segundos en reconocer mi propia habitación, incluso creo haber superado ese acto involuntario de guardarme la comida en el bolsillo por miedo a quedarme sin ella. Después de dormir tres meses bajo las estrellas uno se acostumbra a no tener techo y ahí es cuando ya empiezas a echar de menos esa isla embrujada. He visto tortugas marinas, he buceado junto a tiburones, me ha picado un escorpión, he podido capturar un rape con mis manos, he pescado cerca de 150 peces, e aprendido a interpretar la luna y las mareas, he conseguido hacer fuego con arco por fricción, he llorado y he reído, he perdido 14,700 kilos y me han cortado el pelo como el culo de un mono, se me han roto dos dientes y me he cortado tropocientas veces, me he aficionado a los cocos y el buceo y he aprendido a echar de menos de verdad, he traído unos 20.000 kilos de leña y he pasado muchas noches junto al calor del fuego. Lo que está claro es que he vivido, y volvería a vivir una y otra vez esta gran lección llamada experiencia inolvidable. Vive tu vida por que al final nadie morirá por ti. Gracias a cada una de las personas que me ha deseado algo bonito en esa isla... y a los que no, os doy las gracias también. PD: Os voy a regalar lo más valioso que he descubierto entre los granos de arena de esa isla, valora el plato de comida que tienes en frente, no te olvides de decirle lo mucho que amas a tus seres queridos y protege tus valores y creencias, al final ellos te definen.

Una publicación compartida de Albert Alvarez (@albert_iceman) el

 

També et pot interessar... 



Comentaris

envia el comentari