Fa quatre anys que Terelu Campos se sotmetia a una doble mastectomia després de superar un segon càncer de pit.
«Em segueixo revisant periòdicament i em queda un any i escaig de medicació. Ara han passat quatre anys del segon càncer. Són, com a mínim, cinc anys de medicació», confessava fa poc. A més, també reconeix que encara sent una mica de por cada cop que li toca anar a revisió. «Cada any tinc més por pel meu càncer», admet.
Sobretot perquè després d'haver superat una primera vegada la malaltia i de passar cinc anys tranquil·la, el càncer reapareixia amb força. Això li generava, tant físicament com mentalment, moltes inseguretats.
«Moltes vegades penso que prefereixo no deixar d'estar mai medicada», apuntava. I la filla de María Teresa Campos també és força supersticiosa amb les dates de les revisions. «No m'agrada tenir cita amb el metge al desembre. El primer càncer me'l van detectar aquell mes», explicava. Així, Terelu afirma viure en certa guerra constant amb el mateix cos, ja que considera que l'ha abandonat en el moment més important.
«No el consenteixo, però la veritat és que el meu cos també s'ha portat regular amb mi. Així que... que li donin per sac», admet. I tampoc no s'ha plantejat arreglar-se el pit després de l'operació.
«El pit és el que és. És el que hi ha. No hi ha modificació. No crec que pugui millorar-lo perquè hi ha unes parts on el múscul ha d'estar de determinada manera i això fa que sota l'aixella tingui molta carn. Això no ho puc reduir», assegura.
Alejandra Rubio ha viscut de prop l'estat de salut de la mare
Moltes vegades, les cicatrius també li donen problemes per fer vida normal: «M'impedeixen allargar el braç fins a cert punt, carregar un pes determinat», assenyala. De moment, la mare d'Alejandra Rubio no ha tornat a tenir cap recaiguda i espera continuar igual.
Ja té marcada al calendari la pròxima revisió a finals d'any. Tot i que, per sort, es tracta «només d'una ecografia de mama, de tòrax i una analítica», apunta.
«La ressonància em mata. Ho passo fatal. La doctora es fica amb mi a donar-me la mà mentre me la fan. Tinc una claustrofòbia espantosa», relata sobre el complicat procés. Tot i això, ara la televisiva viu més tranquil·la, «això no vol dir que abans de cada revisió estigui inquieta».
Fa poc, Campos s'emportava una gran alegria després de rebre el premi 'lluitadora' a la Gala contra el Càncer de Marbella «com a pacient i com a personatge públic, per la seva actitud davant la malaltia i per la seva manera d'afrontar-la», així reconeixien el seu suport a la causa.
«I mostrant amb valentia tots els canvis experimentats, ha pogut ajudar altres persones a afrontar, amb serenitat i decisió, la seva lluita particular contra el càncer». Va ser una gala molt especial que va ser presentada per Eva Ruíz i pel coreògraf i amic de Terelu, Poty Castillo, que no parava d'afalagar la seva companya. En aquest esdeveniment tan especial, Terelu va estar acompanyada per la seva inseparable filla, Alejandra Rubio, i el seu suport més gran.
La jove vivia molt de prop i de molt jove les conseqüències d'aquesta terrible malaltia en una persona tan important per a ella. Precisament per això, sempre s'ha bolcat al màxim en la lluita per erradicar aquesta malaltia, a més de tenir molt present Mila Ximénez.«Algú a qui he vist lluitar encara quan no ho volia fer», deia la filla de María Teresa Campos sobre la seva companya de Sálvame.