Bones notícies per a la família Obregón-Lequio. Després de passar una mala època a causa de la malaltia del seu fill, Ana Obregón donava la notícia més esperada: Álex, el seu fill, per fi està curat i ha superat el càncer. El malson ha durat 12 mesos, tal com explicava l’actriu al 'show' de la televisió gallega ‘Land Rober Tunai Show’, uns mesos que han estat replets d'incertesa, de contínues visites a l’hospital i d'ingressos per realitzar tractaments. Ara però, podem afirmar que Álex Lequio ha guanyat la batalla contra el càncer.
- Notícia relacionada: Álex Lequio sorprèn amb una imatge renovada gràcies al tractament
Una batalla que ha durat 12 mesos
L’actriu va ser entrevistada pel presentador del programa Roberto Vilar, que va voler preocupar-se per l’estat de salut del seu fill; en ser preguntada pel tema, l’actriu fa afirmar concisa: «el malson del meu fill s’ha acabat».
Aquesta difícil etapa va començar ara fa un any amb un dolor molt fort a l’esquena, tal com el mateix Álex Lequio explicava a les xarxes: «Fa un any em vaig despertar amb un rampell a l’esquena i ens vam estar (el seu gos i ell) sis hores caminant de punta a punta de l’habitació sense sentit».
En saber que patia càncer, tota la família va dedicar els seus esforços en què Álex recuperés la salut. És per aquest motiu que Ana Obregón va fer una aturada professional i van decidir traslladar-se tota la família a Nova York on Álex va ser sotmès a un tractament.
Posteriorment, van tornar a Espanya per continuar amb el tractament de la mà de la Clínica Universitària de Navarra, on va ser donat d’alta després que els metges li confirmessin que el primer cicle del tractament havia finalitzat amb èxit.
[predef]famosos-15[/predef]
L'humor, la seva teràpia
Si alguna cosa ha caracteritzat aquesta etapa d’Álex Lequio, ha estat el seu sentit de l’humor, que l'ha ajudat a superar els moments més complicats. Tal com afirmen els metges, el positivisme i l'humor tenen efectes molt positius en les teràpies contra el càncer, i ajuda els pacients a una millor recuperació. En el seu cas, Àlex no s'ha privat de riure i inclús ha fet broma del seu aspecte físic, que es trobava deteriorat a causa del tractament.
Tant és així, que quan els seus seguidors li van demanar consells per no perdre el somriure i mantenir el sentit de l'humor en situacions desfavorables, ell va decidir contestar publicant a Instagram un extracte d'un llibre que va escriure fa uns anys i que ara, ha volgut continuar.
Ver esta publicación en Instagram¡Hola chic@s! Últimamente he recibido muchísimos mensajes pidiéndome consejo para no perder la sonrisa en la convivencia con una condición médica que podría suponer un cambio de acontecimientos repentino en cualquier instante. Aquí os dejo una reflexión del ‘Segundo Atardecer’ del ‘Chico de las Musarañas’ que espero pueda responderos a vuestras preguntas en la medida de lo posible. ‘El Chico de las Musarañas’ trata sobre un chico despistado (yo) que toma asiento todos los días donde cae el sol y conversa con sus 4 musarañas metafóricas - cada una con una personalidad y manera de ser completamente diferente. Es un libro que escribí hace mucho tiempo (solo lo han leído 4 personas) y he retomado hace 1 año para plasmar nuevas reflexiones. Aquí va!! Espero poder ayudaros en algo (primera vez que decido publicar un extracto del libro) •••••••••••••••••••••• ‘’... estás equivocada, mi querida Muria. Un sentimiento agrio correctamente edulcorado es como una buena tarta de limón: agridulce. Las tartas de limón están muy ricas - propuso Sophia, gesticulando con sus dendritas. - Ya... pero ¿de donde córcholis sacas los terrones de azúcar en un sendero interminable de estiércol y plantas raras? ¿Los pintas? - añadió Muria con notas de escepticismo e ironía. - Esas plantas raras que asoman del barro se llaman Stevia Rebaudiana. Tienen tantas propiedades edulcorantes que convertirían un limón en algodón de azúcar en cuestión de segundos, pero claro... para ti solo son unas plantas raras. Tienes la mala costumbre de ponerle una sola cara a la felicidad y cuando no la encuentras, llueven mares y rugen vientos huracanados. Incluso dicen que la stevia es hasta 300 veces más concentrada que el azúcar - respondió Sophia. - Hay veces que tenemos la felicidad a un palmo pero enmudecemos y nos perdemos en lo de siempre cuando la clave está en alzar la cabeza y plantar la mirada donde nunca. Todo es cuestión de perspectiva. Dime Muria ¿te sirvo un trocito de tarta de limón con stevia?’’ #SegundoAtardecer #ElChicoDeLasMusarañas #ÁnimoATodosLosLuchadores #TodoEsCuestionDePerspectiva
- Notícia relacionada: Álex Lequio refà la seva vida amorosa amb una jove misteriosa