La nova entrega del documental de Rocío Carrasco emesa aquest diumenge passat no va deixar ningú indiferent. En els nous capítols va denunciar el maltractament psicològic a què va ser sotmesa per part del seu exmarit Antonio David durant els seus dos embarassos. Rocío va revelar fins i tot les dures paraules que va utilitzar Antonio David aquells mesos: «Malpariràs».
Però des que es va estrenar el documental «Rocío: contar la verdad para seguir viva», l'audiència es divideix entre els que creuen la filla de Rocío Jurado i els que no. Entre aquests últims, l'argument principal és que no hi ha proves de les seves acusacions. Però en el cas dels fets que va denunciar el passat diumenge, sí que n'hi ha, i han vist la llum.
El 23 de desembre de 2016 Rocío Carrasco va interposar als jutjats de Madrid una denúncia per un presumpte delicte de lesions psicològiques. En ella descriu els mateixos fets que va denunciar el passat diumenge al documental, i al llarg de 120 pàgines intenta demostrar davant del jutge els maltractaments psicològics que li va proferir el seu ex, Antonio David, durant el procés de separació. Tot això va acabar causant un «trastorn d'adaptació en forma d'ansietat i depressió» compatible amb la tipificació de malalties de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
Els advocats de Rocío Carrasco intenten demostrar els arguments un per un mitjançant la reconstrucció dels fets d'aquests últims vint anys. Tot parteix de la demanda de separació que va interposar Antonio David el 1999 i que va concloure amb la sentència del 15 de gener de 2001, que atorgava la custòdia a la mare dels nens.
Entre aquests documents es troba la demanda que va presentar Antonio David el 22 d'abril de 2003 per demanar la modificació de mesures definitives. Aquest document que ara ha tret a la llum la revista 'Vanitatis' recull les acusacions d'Antonio David i conté la majoria de les frases que Rocío va reproduir en les últimes entregues del seu documental.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
El que va dir Antonio David davant del jutge
A la part més dura de la denúncia presentada per Antonio David es pot llegir: «La mare, en massa ocasions, no ha procurat als seus fills l'atenció i cures que necessiten, començant aquesta seva actitud fins i tot abans de néixer, com va passar en el cas del meu fill menor, malgrat les reiterades crides d'atenció i avisos que els metges i ginecòlegs dirigien a la senyora Carrasco Mohedano respecte a la seva actitud durant l'embaràs com per exemple l'estricte i rígid règim d'alimentació a què es va sotmetre la senyora Rocío, que bé va poder ser la causa de les deficiències amb les quals el meu fill va néixer».
L'escrit continua: «Volem deixar clar que no culpem Rocío de les deficiències del seu fill, però sí que pretenem fer coneixedor el jutge de l'actitud de la mare envers els seus fills, mantenint sempre una actitud egoista i amb l'objectiu sempre de satisfer els seus desitjos i mai tenir en compte què era el millor per als nens a cada moment».
La denúncia que ara surt a la llum ho canvia tot, perquè demostra que Rocío deia la veritat en els capítols 2 i 3 del documental. El mateix Antonio David va denunciar davant el jutge l'actitud de Rocío davant els seus fills, tant durant l'embaràs com després, i en el cas del seu fill David, fins i tot apunta que va contribuir a la deficiència que té.
L'any 2017, Antonio David va protagonitzar una exclusiva a la revista 'Lecturas' en què parlava de la malaltia congènita que pateix el seu fill, que afecta la seva capacitat cognitiva. En aquella ocasió, Antonio David va aprofitar per carregar contra Rocío: «Rocío ha gestionat el problema de salut dels seus fills d'una manera penosa».
Va posar la seva filla en contra de Rocío
En la demanda per lesions psicològiques, Rocío va intentar demostrar que l'actitud de la seva filla Rocío Flores estava condicionada per la conducta del seu pare . S'hi inclouen dos informes elaborats per equips psicosocials en els quals es diu el següent: «Les descripcions de la menor denoten que ha estat compartint amb el seu pare la versió negativa de la Sra. Carrasco, en un clima de confiança mútua entre pare i filla».
En el mateix informe es conclou que l'opinió que té Rocío Flores cap a la seva mare està condicionat pels problemes legals que han tingut els seus pares al llarg de la seva vida, «rebent pressions més o menys conscients i adoctrinament més o menys conscient, que donen com a conseqüència el rebuig frontal a la mare».
Segons els perits, «aquesta situació s'ha anat gestant durant anys i té com a conseqüència que, en aquest moment, la figura de la mare no sigui referent afectiu per a la menor. L'opinió de Rocío Flores respecte de la seva mare sembla un discurs que ella mateixa s'ha volgut aprendre i que està més mediatitzat pel conflicte que tenen entaulat els seus pares i per les pressions que pugui estar rebent».