Bárbara Rey és la protagonista de la sèrie 'Una vida Bárbara' que es va començar a emetre aquest dimecres a Antena 3. La vedette parla en primera persona de la seva vida. Així mateix, durant l'emissió del programa també hi col·laboren una gran quantitat de familiars, amics i persones properes com els seus fills, Sofia i Ángel Cristo, o la seva germana petita. Precisament d'aquesta, de la seva germana, Bàrbara explica un episodi amarg i desconegut fins ara.
María García, més coneguda com a Bárbara Rey, es descobreix com una dona sensible i fràgil. Una persona que, en diverses ocasions, ha estat a punt de precipitar-se a l'abisme. «Suposadament, i pel que em va explicar la meva mare, jo no hauria d'estar en aquest món», comença Bárbara un dur relat sobre la seva infantesa.
La protagonista d''Una vida Bárbara' reconeix haver viscut plenament i amb total llibertat. Tot i això, l'artista no amaga les seves ombres, que pel que explica, han estat moltes. «La nostra era una família humil» recorda Bárbara, referint-se als seus orígens. «El meu pare va estar treballant quan era molt jove al camp, la meva mare treballava servint, fins que es va casar».
De la seva mare explica que era «una mestressa de casa extraordinària: la casa més neta, el menjar extraordinari. Anàvem maquíssims sempre i supernets i el meu pare igual. Però aquest afecte que necessites de la teva mare, el que parli amb tu, que et comprengui, això no el vam tenir mai, ni un petó», confessa Bárbara.
Bárbara Rey explica un testimoni molt dur del seu passat
La vedette, nascuda a Totana, Múrcia, admet que la seva infantesa va ser traumàtica, marcada pel maltractament per part de la mare. «La meva mare no volia tenir-me, va fer un munt de coses per no tenir-me, com agafar molt de pes, baixar les escales asseguda...».
Precisament la germana de Bárbara Rey posa veu als records de la seva infantesa. «La meva mare ha fet responsable la meva germana de moltes coses, li ha carregat amb molt, molt de pes. Jo crec que la meva germana no s'ha alliberat del sentiment de culpa que et va creant algú, en aquest cas la meva mare», explica Petra.
La mare de Bàrbara va estar ingressada en un centre psiquiàtric i Bàrbara es va fer càrrec de la cura de la seva germana petita. «De fet, alguna vegada em continua anomenant 'filla meva'», confessa la germana petita. «Amb mi i amb la meva germana hi va haver maltractament físic i psicològic», reconeix Bárbara, que busca justificar la seva mare: «Amb la seva malaltia, no es controlava».
L'artista revela qui va ser l'home de la seva vida
Les germanes no van ser conscients del que havien patit fins molt de temps després. «No vaig pensar mai que cridar-te, insultar-te o faltar-te al respecte fos maltractament. No es coneixia aquesta paraula», comenta Bárbara.
Al contrari, del seu pare, en guarda bons records: «El meu pare era el que feia que em relaxés, trobava el suport al meu pare. El meu pare és l'amor de la meva vida. És l'home que més m'ha respectat, valorat, fet costat i ajudat. M'ha volgut de debò amb tot el cor i l'ànima. No crec que ningú hagi sentit per mi el que el meu pare. Jo moro per ell», reconeix Bárbara.
Andrés, el pare de Bárbara, va ser qui la va acompanyar a complir el principi del seu somni: mudar-se a Madrid en ser major d'edat. «Quan li deia a la meva mare que volia ser artista, em contestava que em posaria monja. Ella no donava el braç a tòrcer, volia que estudiés i fes una carrera, però quan vaig fer batxiller vaig dir que no més», afirma.