L'actor català Bruno Bergonzini ha tornat a trepitjar un escenari amb l'obra 'Heroïnes o res', dirigida pel seu amic Iván Morales al Teatre Nacional de Catalunya. Bergonzini, que es va donar a conèixer en sèries com 'Poble Nou', 'Laberint d'ombres', 'Mirall trencat', 'Ventdelplà' o 'Al salir de classe', té ara 42 anys i en fa 17, arran d'un accident en què es va donar un cop al cap, que li van diagnosticar esclerosi múltiple.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
En una entrevista al diari 'ARA', explica que la malaltia ha anat afectant el seu cos i la seva mobilitat, però tot i les dificultats físiques vol continuar als escenaris. Fa cinc anys va participar en diversos capítols de la sèrie 'La Riera' i ara l'actor i director Iván Morales ha confiat en ell en l'obra 'Heroïnes o res'. En aquest sentit, durant la seva conversa amb el citat mitjà assegura que la malaltia provoca que cada cop rebi menys propostes.
Sobre la seva malaltia, prega perquè «trobin ja la puta solució. Estic segur que la trobaran, però no sé quant trigaran, espero que no gaire, perquè cada vegada estic pitjor».
«És difícil per a un director confiar en un actor que a vegades cau»
En aquest sentit, Bergonzini assenyala que actuar el fa feliç, tot i lamentar que «jo no sé què serà la meva vida. Cada vegada tinc problemes més seriosos per treballar en un escenari. És difícil per a un director confiar en un actor que a vegades cau, que no té equilibri. Per a un actor això és la seva defunció professional». L'intèrpret català comenta que «sé que el meu cos no és el cos d'un actor. Això em condiciona molt. El que no vull és ser un infeliç la resta de la meva vida. Si no hi ha més sortida en la meva professió amb les meves circumstàncies actuals, no vull ser actor així. Hi ha una part de mi que s'està acomiadant, veient el pati».
Tot i les dificultats, manté la seva voluntat de continuar actuant, tot assegurant que «no hi renuncio perquè sóc feliç fent teatre, però tampoc m'hi entossudiré en excés si veig que no hi ha manera. La vida és més ampla que la vida d'un actor. Com tothom, jo vull ser feliç». Per això, afirma que «tenint esclerosi, no puc estar picant a una porta quan sé que no l'obriran».