Cristina Medina comunicava el mes de setembre passat que patia càncer de mama. Des d'un primer moment va intentar mantenir l'optimisme. «Tot té un bon pronòstic i no us alliberareu de mi tan fàcilment», explicava.
L'actriu, coneguda pel seu paper de Nines a La que se avecina, sempre s'ha mostrat molt confiada. Sabia que estava en les millors mans i que la recuperació seria qüestió de temps. Fa uns dies se la va poder veure a la presentació de la pel·lícula Elvis, on va explicar l'última hora sobre el seu estat.
«La setmana que ve me'n vaig a fer surf», comentava Cristina, cada vegada més animada. Assenyalava que «estic aprenent a viure amb això que m'ha tocat» i admetia que ja està «bastant recuperada».
En la seva intervenció davant dels mitjans explicava que «anímicament em trobo molt bé. Vaig sortint del túnel i físicament també em vaig trobant. Segueixo amb els meus exercicis i a l'atac», afegia.
Tot i que ja ha superat la malaltia, és conscient que això mai acaba del tot. «És per sempre, encara que confio que tot vagi bé amb les revisions», indicava.
Durant aquests mesos ha aprofitat les xarxes socials per difondre informació sobre tot allò que amaga un càncer. Explicava als mitjans a la presentació que «és una cosa que ens creiem que ens deixa calba i ja està, però no. Cal aprendre a viure amb la malaltia».
Considera que en aquests instants és important mantenir-se fort pel que fa als ànims. «Jo estic feliç, no tinc cap queixa», apunta. Diu que «no tinc parella, però tothom ha estat i està amb mi».
Per tant, Cristina Medina mai no s'ha sentit sola durant els mals moments de la seva malaltia. Ella confessa que ha estat una «privilegiada». «M'ha tocat en el millor moment de la meva vida, pel bo i pel dolent».
Fa un mes, l'actriu també va protagonitzar uns quants titulars per les crítiques al Govern. Sol·licitava més ajudes per als pacients oncològics, ja que les que hi havia «no són suficients».
Assenyalava que «no només és la calvície, és el cos, l'insomni, el cansament, el vaivé emocional. Hi ha moltes coses i al final t'has de buscar la vida», recalcava.
Criticava obertament en un vídeo la poca consideració que l'Estat tenia amb aquests malalts. «Que no desgravem em sembla una altra injustícia més, el desemparament a escala governamental és bestial», apuntava.
«Has d'anar fent amb la pensioneta que et donen, que te la gastes en medicines en un tres i no res. A més, a sobre no desgraves ni un duro», afegia a l'enregistrament.
Segons la seva opinió, «vivim com si estiguéssim bé, com si res hagués canviat. I no només ha canviat, sinó que, quan ens toca una cosa, així se'ns para la vida».
Cristina Medina recorda un company
Cristina Medina va voler recordar també el seu company a La que se avecina, José Luis Gil. L'actor es recupera de l'ictus que va patir el mes de desembre passat. Va assegurar que no estava al corrent dels detalls concrets del seu estat, però sabia que estava immers en el procés de convalescència.
«Sé que s'està intentant recuperar del cop que li ha tocat experimentar, que és molt gros. Creuem els dits perquè a poc a poc vagi recuperant totes les seves capacitats, però és una cosa lenta», explicava.
Li encantaria retrobar-se amb ell al plató de gravació. Sap que això seria un bon senyal. «El dia que passi, quan per fi ens puguem trobar, serà perquè tots dos estem de puta mare», va dir.
Cristina considera que la feina és important, però la salut és més prioritària que cap altra cosa. «Sense ella no anem enlloc. Semblo una iaia, però és que és veritat», va ressaltar.