Cristina Sánchez plora la pèrdua del que ha estat, possiblement, l'home de la seva vida. Es tracta d'Antonio, el seu pare, que moria a conseqüència d'una malaltia contra la qual lluitava des de fa uns mesos. Ella està destrossada, sobretot perquè no esperava aquest fatal desenllaç tan aviat.
La relació entre tots dos era molt especial. El seu pare va ser una peça essencial a la seva carrera. El va ajudar a trencar barreres i a convertir-se en la torera més popular d'Espanya malgrat els obstacles que hi havia.
Afectada pel dolor, Cristina s'ha volgut acomiadar del seu pare a través d'un missatge a Instagram. Va compartir amb els seus seguidors una imatge dels dos vestits de torers abans d'una correguda. Estaven preparant-se per posar-se davant del bou.
Juntament amb la fotografia emotiva va afegir unes paraules d'agraïment. «Gràcies per tot, gràcies per tant el pare. Com et trobaré a faltar», assegurava.
Continuava dient que «m'has ensenyat una manera de ser, d'estar i de sentir. Compartim moments infinits. Viuràs sempre en mi».
Cristina Sánchez estava molt unida al seu pare
La passió pels bous la deu a ell. Antonio era banderiller de professió, i en un primer moment no era partidari de veure la seva filla en una plaça. Era coneixedor del risc al qual s'enfrontava.
Finalment acabaria cedint, aconseguint que ella trenqués barreres en un món protagonitzat per homes. D'això ja fa més de 25 anys. Va rebre l'alternativa a la plaça francesa de Nimes el 1996.
Va tenir com a padrí a Curro Romero i a José María Manzanares com a testimoni. Amb ells va tenir l'oportunitat de formar quadrilla el seu pare, que amb els anys es convertiria en apoderat de la seva filla.
Com calia esperar, la publicació de Cristina Sánchez es va omplir de missatges d'afecte. Els seus amics i seguidors es van bolcar amb ella. Entre ells Cayetano Rivera o Emilio de Justo, que es van encarregar d'enviar-li els seus condols.
Hi va haver una fotografia que va ser molt reveladora i que ensenyava la relació que mantenien pare i filla. La va compartir fa un any a xarxes socials, amb motiu de l'aniversari del banderiller, que també coincidia amb el seu.
Després de felicitar-lo, la torera no va tenir inconvenient a expressar la seva admiració. En aquell instant ja estava immers en la lluita contra la malaltia que posaria fi a la seva vida.
«Tenim tantes coses en comú, que fins i tot per néixer coincidim el dia 20 de febrer. Felicitats, aquest any més que mai. Sempre has estat un mirall per a mi», explicava.
Incidia que eren moments molt durs, en «els que et veig lluitar per lliurar aquesta dura batalla». Confessava que pocs coneixien de les «nostres revoltes, viatges, entrenaments, renyines, històries».
Cristina Sánchez recorda el passat
Cristina Sánchez estava molt agraïda per l'exigència «que em vas inculcar i m'exigies tots i cada un dels dies. D'aquell compromís que teníem l'un amb l'altre de no fallar-nos». L'assenyalava com la persona més important en aquesta etapa de la seva vida , en què encara estava en actiu.
Va voler destacar un moment de la seva infantesa del que mai no s'oblidarà. «Et vaig demanar si podia anar amb tu al parc de bombers, m'al·lucinava veure com es preparaven. Com sortien corrent en aquests camions amb el soroll immens de les sirenes quan tocaven els timbres», apuntava.
Aquella nit, de «l'emoció de saber que passaria una jornada amb el meu pare, ja no dormia», rememora. Sens dubte, es tractava de l'home de la seva vida, que el va ajudar a complir els seus somnis.
Si Cristina va tenir l'oportunitat de vestir-se de torera, va ser gràcies a Antonio. La persona que la va donar suport en tot moment i amb qui tenia més complicitat.