Larissa Martínez és una estudiant brillant que acaba d'acabar els seus estudis secundaris amb un currículum acadèmic espectacular i una beca per anar a la Universitat de Yale, una de les més prestigioses del planeta. Els mèrits la van fer mereixedora de fer el discurs de graduació, en representació de la seva promoció. Però el contingut de les seves paraules va sorprendre tothom.
Només deu persones sabien la seva situació i va decidir explicar-la amb detall. Martínez, la seva mare i la seva germana havien arribat als Estats Units feia anys i no havien aconseguit, tot i intentar-ho, regularitzar la seva situació com a immigrants. Sis anys després de la seva presència als EUA, escapant-se de l'exmarit de la seva mare, alcohòlic i maltractador; encara no havien aconseguit que es gestionés la seva petició de ser ciutadanes americanes de ple dret.
El discurs, molt emotiu, va demanar a companys i famílies que pensessin més enllà i veiessin les persones que s'amaguen rere l'etiqueta imposada d'«immigrant»