Rocío Carrasco i Fidel Albiac han rebut el missatge més inesperat coincidint amb el setzè aniversari de la mort de Rocío Jurado
Rocío Flores es trencava del tot en recordar la seva àvia i confessava que si ella seguís viva, segurament la família continuaria unida. «Tot, és una cosa que sempre he dit, que, si estigués viva, res no hauria passat, tot hagués estat diferent», reconeixia entre llàgrimes.
A més, en fer-li la pregunta més difícil sobre si tindria relació amb la seva mare, no dubtava a afirmar que segurament sí. «Imagino que sí, perquè ella el que portava per bandera era la unió de la seva família. Ho hauria fet tot i més perquè la seva família no es trenqués», sostenia.
«Al final, el fet de tenir una àvia coneguda és un privilegi perquè sempre la podem recordar, que gent anònima al final, no té aquestes possibilitats», comentava sobre les tendres imatges de la seva infància.
Sobre l'últim record que guarda de la seva àvia, la noia reconeixia que era massa petita, a la qual cosa se suma que Rocío Jurado ja estava molt malalta.
«L'últim moment: no t'ho puc explicar, però sí que ho recordo, ho tinc a la meva memòria present. Va ser una cosa que va passar, no és gaire negatiu, però prefereixo mantenir-ho en secret», revelava. «En tinc molts records i són tots molt positius. Jo he de dir a la gent que pràcticament tot el temps dels nou anys que vaig viure amb la meva àvia, ha estat amb ella».
«Tota la meva infància equival estar al costat d'ella. He passat tot aquest temps amb ella a aquella casa, a Montealto. Tant per a David com per a mi, crec que és la persona més important que hem tingut», afirmava completament emocionada.
Rocío Flores envia un missatge inesperat a la seva mare
A més, i per a sorpresa de molts, fins i tot llançava un agraïment a la seva mare. «En l'etapa en què ja estava molt malalta, quan se'n va anar a Houston, aquesta part li agraeixo a la meva mare, d'estalviar-nos veure-la així, ja molt malalta», assenyalava.
Unes paraules que arriben just quan la jove està a punt de portar a judici els responsables de la docusèrie de Rociíto per fer pública la sentència per maltractaments de quan era menor.
Fet que està penat per la llei, per tractar-se «d'una informació de caràcter reservat, personalíssim i familiar, i que formen part del procediment penal de menors seguit davant el Jutjat de Menors número 4 de Madrid».
Aquesta sentència no només sortia a la llum, sinó que ho feia en horari de màxima audiència. I malgrat que Carrasco decidia censurar certs fragments per protegir la seva filla, les repercussions no trigaven a arribar.
I és que Rociíto relatava amb tot luxe de detalls el que va passar aquell fatídic 27 de juliol de 2012, quan la vida de totes dues es trencava per sempre. «Li va propinar diversos cops, arribant fins i tot a tirar-la a terra, per posteriorment seguir copejant-la, donant-li diverses puntades de peu», podia llegir-se en la sentència.
Una agressió després de la qual «la nena entra amb un atac d'ansietat al cotxe i el conductor explica que de sobte, es transforma, treu un mòbil i diu: "Pare ja està fet"».
En opinió de Carrasco, la seva filla feia temps que planejava juntament amb Antonio David la forma d'anar-se'n a viure amb ell i provocar que ella perdés la custòdia.
De fet, Rocío ja havia amenaçat la seva mare amb la idea d'anar-se'n de casa. «Al setembre a aquesta casa no em porta ni un jutge, ni la teva mare ni el teu pare que estan sota terra», li hauria repetit moltes vegades abans de l'incident.