Iñaki Gabilondo és una de les veus periodístiques més reconegudes del país gràcies a la seva ampla trajectòria als mitjans, però també un dels personatges televisius més discrets respecte de la seva vida personal. Aquest aspecte ha canviat els últims dies, generant la sorpresa de molts espectadors, perquè el presentador donostiarra ha concedit una entrevista a 'El País' on ha parlat d'un dels moments més complicats de la seva vida, i del que gairebé no n'havia parlat fins ara: La mort de la seva primera esposa.
En l'entrevista, Gabilondo va reflexionar primer sobre els efectes que el coronavirus està tenint sobre la societat. El periodista va afirmar que no tenia por a tot el que està passant: «jo mai he tingut por», i que, d'alguna forma, la pandèmia està provocant «una mirada renovada sobre un esperit solidari» malgrat l'ensurt inicial que tothom va patir, especialment després dels primers mesos i del confinament.
«Els que em coneixen diuen que sóc la persona que menys ha temut fer-se vell, posar-se malalt i morir-se. Accepto amb naturalitat aquest joc de la vida», assegurava el periodista davant l'entrevistador. Tot i això, va admetre haver patit molt dolor al llarg de la seva vida: «Ho conec de puta mare», fent referència al dolor que va sentir quan va perdre la seva primera esposa quan ella tenia només 30 anys, un episodi que ha marcat tota la seva vida.
El presentador ha admès que va ser un cop molt dur per a ell i la família: «Em vaig posar malalt, gairebé vaig acabar a l'altre barri, i la meva filla també va emmalaltir». A més, admet que «el dolor és una putada, però res fa tant de mal com veure patir a qui estimes».
Gabilondo parla del seu càncer de còlon
Gabilondo ha confessat també la duresa de la seva lluita contra el càncer de còlon: «Prefereixo 40 vegades el calvari que vaig aguantar amb la meva malaltia que el temps que vaig passar veient morir la meva dona». I això que els metges li van arribar a dir que tenia «el llindar del dolor molt alt».
Malgrat aquestes dures experiències, Iñaki Gabilondo ha explicat que «el fet de viure i la sorpresa d'estar viu» l'apassiona. Segueix mostrant la mateixa passió de sempre per tirar endavant, fins i tot després de patir tant, i admet que encara «es lleva amb aquesta alegria, diria que fins i tot eufòric. Surto amb la bossa plena i després el dia li va restant».