Inés Ballester, veterana presentadora de la televisió espanyola, va parlar alt i clar sobre el patiment que va viure en primera persona després d'encomanar-se del coronavirus. Cal recordar que va ser de les primeres famoses a agafar el virus, l'abril de 2020.
La comunicadora valenciana explica el dolor i la por que va viure quan va acabar infectada del virus a què tots temíem.
«Ho vaig passar molt malament perquè vaig estar tres setmanes aïllada completament, encara que en honor a la veritat he de dir que la gent es va bolcar amb mi. El meu marit i el meu fill es van moure molt, trucaven a les amigues per dir-vos com em trobava. M'enviaven fotos, però no tenia forces ni per contestar-los», relata Ballester en una entrevista a 'Diez Minutos'.
La presentadora no oblida els pitjors moments que va patir quan més aguaitava el coronavirus dins del cos. «Hi va haver un moment en què vaig demanar que em sedessin perquè allò era insuportable», sosté Ballester.
«La solitud és terrible, perquè passaven les hores, els dies, no reconeixies ningú. Tampoc sabien quins tractaments posar-te, cada dia era una cosa nova, era com anar en una sínia», reconeix.
«Va arribar un moment en què em van demanar que em posessin de cap per avall: els vaig dir que no, si em moro, em moro. Encara tenia lucidesa per decidir sobre què volia o no volia fer. Tu saps què és que et posin una escafandre, que és com un casc de busseig? És horrible», afirmava.
«No sabia si seria capaç de suportar tot això molt de temps»
«No penses mai que et moriràs, el que no sabia era si seria capaç de poder conviure així molt de temps. El meu fill em va posar en contacte amb un psiquiatre amic seu, que va ser qui em va treure d'aquest pou perquè és una persona molt alegre. Em trucava amb aquest accent tan dolç que tenen els argentins, i això m'animava molt, em va anar molt bé».
Quan li van donar l'alta, Inés explica que «com que et donen tanta medicació, no em vaig adonar de què passava fins que no vaig arribar a casa. Aquell silenci, sense cap cotxe pel carrer Goya, era una sensació d'estar vivint una pel·lícula de por. Era esglaiador i vaig arribar a pensar que estava somiant», sosté.
Sens dubte, Inés Ballester té marcada una data que mai no oblidarà: la tornada a la tele després de passar la malaltia. «Va ser molt emocionant perquè crec que allà em vaig encomanar, un divendres que vam fer un programa de quatre hores sobre la COVID-19».
El missatge rotund de la presentadora als negacionistes
«Em sembla molt complicat donar consells perquè cada persona reacciona diferent de les vacunes, dels medicaments, i la llei no obliga a posar-te-les. Quan dic que el càncer se supera, que t'oblides que l'has tingut, penso en la gent que està malament i què pensaran quan em sentin dir això».
Ara, Inés Ballester s'ha adonat de la part positiva que ha tret de tot això. «Jo ara veig la part positiva i és cert que amb el temps deixes de veure persones, o de trucar-les. Et vas quedant amb un petit grup que són els més propers i a mi això em sembla que no és bo, perquè jo no vull oblidar-me de ningú», confessa.
«Jo he estat i estic molt pendent de la gent que viu sola o està necessitada, sobretot els dies durs del confinament».
EL VÍDEO DEL DIA: