L'estat de salut de Jesús Mariñas continua generant una gran preocupació, sobretot després d'haver estat ingressat dijous passat a l'Hospital Ramon i Cajal amb pronòstic reservat.
«El pronòstic és reservat. He pogut parlar amb ell, estava previst que rebés l'alta, però ens comenten que estarà una mica més de temps», asseguraven fa tot just uns dies. Així, amics i companys de professió asseguren que evoluciona favorablement.
I és que sembla que tot és degut a una complicació relacionada amb el càncer de bufeta que pateix. Sobretot, a causa dels efectes secundaris provocats per la medicació que pren per minimitzar les conseqüències de la malaltia.
Però, a més a més, els rumors arribaven fins i tot a insinuar que estava «acomiadant-se de la seva família i dels seus amics», però sembla que no és veritat.
«Jo he estat amb ell. Està en un hospital i està malalt, però està molt bé d'humor. Ha tingut una complicació en la seva malaltia, però dins del que és possible, està bé i està estable», apuntava una font propera.
Así pasa los días en el hospital Jesús Mariñas
«Ja saps que té molt bon sentit de l'humor, l'he trobat animat», detallava respecte a l'estat de Mariñas. D'aquesta manera, és evident que tots els seus amics estan molt pendents de la seva evolució.
De fet, Paloma Cuevas li hauria enviat uns 'Toblerone' que tant els hi agrada. «Altres li fan arribar pernil, pastissos... No li falta res», relatava aquesta font.
Era l'octubre del 2021 quan Mariñas anunciava que li havien diagnosticat un càncer de bufeta, pocs mesos després de la mort de la seva companya, Mila Ximénez.
I ara que travessa els seus moments més complicats, potser pocs coneixen el patiment que hi ha en el passat del periodista de cor. Per exemple, en 2017 confessava que havia perdut diversos dels seus germans sent encara petits.
«Érem quatre germans, dos van morir de petits. L'altre em portava vuit anys, no compartia res amb ell i tenia molt de caràcter», explicava.
«La meva mare mai em va posar la mà a sobre, el meu germà sí. Potser ho feia per portar-me pel bon camí, però és clar que no li va servir de res», confessava.
Elio, el gran suport de Jesús Mariñas en el seu pitjor moment
Davant d'aquest dur sotrac a la seva salut, Mariñas es troba en tot moment acompanyat pel seu inseparable company de vida, el seu marit Elio Valderrama, vint anys més jove que ell.
La parella es casava el juliol del 2016, en una íntima cerimònia al costat de casa seva, i a la qual només van assistir els flamants nuvis i els testimonis i les padrines, que van ser dues amigues seves, Ana Tarazaga i Ana Parrilla.
Segons sembla, el seu fort va ser amor a primera vista. «Elio té molt olfacte amb la gent i sempre m'avisa: 'compte amb aquest o amb aquella'… I mai falla. Això és part del seu encant», confessava el periodista.
Respecte a aquella primera vegada que es van veure, Mariñas relatava que «anava amb la meva exparella per la Gran Via madrilenya. Casualment, a l'alçada de l'edifici de Telefònica, em vaig trobar amb un amic meu que anava amb Elio. Ens van presentar i no li van presentar vaig deixar escapar».
I així, fins avui, quan poden presumir de portar 27 anys junts. «Una gran amistat, comprensió i afecte. Jo donaria la vida per ell, perquè s'ho mereix», confessava el periodista.
«És una altra manera d'estimar. Enamorar-se és una cosa i estimar és una altra. És una conseqüència lògica i natural. Tant de bo totes les parelles que duressin 27 anys tinguessin la mala-bona relació que tenim nosaltres», explicava.
La principal intenció del tertulià era «proporcionar-li mitjans per a una millor qualitat de vida. M'agradaria donar-li més del que té, i això va influir molt en la decisió de casar-nos, perquè jo li volia donar una semiseguretat. El dia que jo mori, almenys tindrà la merda de la pensió».