Jesús Quintero era un mestre del món de la comunicació i va saber veure a Juan Joya Borja el personatge del moment. El va anomenar 'El Risitas', el va contractar en un dels seus programes i de seguida van començar una bonica amistat va tenir un final preciós. Jesús ajudava econòmicament Juan, que va passar els últims anys venent joguines en una platja espanyola.
Jesús Quintero sabia que el seu company tenia una vida molt dura, per això quan es va acabar el seu minut de glòria no se'n va separar. Segons ha sortit publicat, El Risitas va morir amb 64 anys a l'Hospital Juan Ramón Jiménez i ningú no va reclamar el seu cos. Va esgotar totes les oportunitats per sortir a la televisió i els seus seguidors li van donar l'esquena.
Jesús no ha tingut la mateixa sort, ell ha mort sent una icona, però tampoc no va tenir oportunitat de defensar-se en els seus últims mesos. Algú va filtrar que estava vivint en una residència que pagava El Turronero, un conegut empresari de Cadis. La família va sortir a desmentir els rumors, però molts periodistes asseguren que encara hi ha moltes incògnites.
Jesús es va portar extraordinàriament amb Juan, de fet li donava xecs de 1.500 euros per ajudar-lo a sobreviure. El Risitas va passar els últims anys sent venedor ambulant, però va emmalaltir i va haver d'ingressar en un centre especialitzat. Li van amputar una cama per intentar controlar el seu estat de salut, però no va ser suficient.
Quintero va estar pendent del seu amic en tot moment, va ser ell qui el va portar a la glòria i no estava disposat a deixar-lo tirat. Diversos testimonis asseguren que el periodista era molt generós, ell tampoc no tenia una bona situació i sempre ajudava els altres. Els diners no entraven dins de les seves prioritats, diuen que «el cremava», per això els repartia entre els necessitats.
Jesús Quintero era conscient de tot
Jesús es divertia molt amb Juan, per això li feia certes bromes quan es reunia amb ell per prestar-li diners. «Sovint, Quintero, li treia un xec de 1.500 euros per fer-lo salivar i El Risitas obria els ulls en veure els diners. Un cop va dir que li havia donat un xec dient-li 'Ale, això perquè te'n vagis a la platja'», comenta un testimoni.
Quintero era conscient del trist futur de Juan, per això li trucava amb freqüència i intentava animar-lo. Segons s'ha dit, ell sempre va voler tornar a la televisió, per això va participar en una de les pel·lícules de Torrente. Tot i això, els espectadors li van donar l'esquena i no va tenir més remei que buscar-se una altra feina, i així és com va acabar venent a la platja.
«Treballava en una guingueta atraient el públic, venent pollets de joguina o fent-se cura d'un castell inflable al costat de la platja. També controlava que els nens grans no pugessin a l'atracció. Des de feia anys demanava un euro a la gent que se li acostava a demanar-li una foto o li demanava que li expliqués un acudit».
Jesús Quintero va aconseguir l'impossible abans de morir
Jesús ha aconseguit una cosa força complicada: que tots els seus companys parlin meravelles d'ell, tots l'adoren i el respecten. Cap investigador no ha trobat un testimoni que tingui un mal record seu, era impecable en tots els aspectes. Sempre estava disposat a ajudar, per això no es va separar mai del Risitas, va ser l'únic que no ho va fer.
Quintero pot sentir-se orgullós, ha marxat deixant una empremta inesborrable que ningú oblidarà. Les noves generacions somien ser la meitat que ell, ningú no pot trobar cap taca al seu currículum. Va ser brillant i tot el que ha fet passarà a la història.