En els darrers dies, tots els mitjans tenen posades les mirades a l'enterrament de l'exrei Constantí II de Grècia, qui va ser cunyat de Joan Carles I. Sens dubte, la pèrdua de l'últim rei dels hel·lens ha estat un cop dur per a molts membres de la Casa Reial Espanyola, ja que el tenien en alta estima.
Per sort del pare de la Infanta Cristina, el cert és que li va ser permès viatjar des d'Abu Dhabi a Grècia per donar l'últim adeu al germà de la reina Sofia. I, encara que es tractés d'una ocasió especial, el rei emèrit no oblida quina és la seva dura realitat. Una realitat que ell mateix va explicar a les pàgines de l'obra Mi rey caído, la biografia que li va escriure l'autora Laurence Debray.
El dur testimoni de Joan Carles
Ja han passat dos anys des que el rei emèrit va posar rumb a Unió dels Emirats Àrabs, i en comptades ocasions ha sortit d'aquell país. I és que cada cop que torna a Espanya, el marit de la reina Sofia es guanya una infinitat de crítiques per part del poble.
Cal recordar que el pare del rei Felip VI no li va quedar més remei que marxar un 3 d'agost del 2020 a l'estranger a causa de totes les polèmiques que el van apuntar directament. No només va ser jutjat per alguns comportaments que va tenir a la seva vida privada, sinó també per activitats financeres que el van fer estar al veritable ull de l'huracà.
Per descomptat, el mateix Joan Carles sempre ha estat molt conscient d'aquesta realitat. Tal com va assegurar en la seva biografia Mi rey caído, malgrat estar allunyat dels seus éssers estimats i haver aconseguit una mala imatge, la veritat és que intenta suportar de la millor manera possible els cops que li dona la vida.
En aquest llibre, l'avi d'Elionor i Sofia també va confessar que el veritable motiu pel qual se'n va anar d'Espanya no van ser els milers de crítiques que li van ploure, sinó una altra raó. Sí, aquesta era ni més ni menys que li preocupava «destorbar».
«Per això se'n va anar. Era una manera de desaparèixer a les sorres del desert», deia Debray a la seva biògrafa. D'altra banda, malgrat que va confessar que «mai pensava en la mort», ara, amb més motiu per la mort de Constantí II de Grècia, Joan Carles la té molt present.
No vol que s'acabi complint un dels seus temors més grans, que és morir exiliat. «Morir a l'exili deu ser el pitjor que pot passar a un home… A vegades m'estremeixo pensant en el que el meu pare devia patir», va explicar al seu moment.
Així és, Joan Carles sempre ha confessat que no vol que es repeteixi aquesta història, la qual molts l'han comparada amb la que va viure el seu pare Joan de Borbó. «El meu exili no tenia res en comú amb el del meu pare. Jo havia nascut exiliat. No havia conegut mai el meu país», va revelar aleshores.
«No podia enyorar el que enyoren sempre els exiliats, aquelles coses que no s'escriuen amb majúscules. Petites coses tan importants com la vida mateixa: colors, olors, veus familiars, coses que es mengen i es beuen al mateix país i a cap altra part», reconeixia.
«El meu pare havia nascut a Espanya, havia passat aquí la seva infància i una part de la seva joventut. Sabia molt bé el que havia perdut. La seva enyorança era real. Jo no tenia enyorança, només esperança», prosseguia dient.
La solitud que turmenta Joan Carles I
En aquests moments, Joan Carles no pot evitar veure's reflectit en el seu pare, ja que la seva situació actual és molt semblant a la que llavors va haver de viure el seu pare. De fet, igual que ell, està experimentant què és la veritable soledat.
«Vaig aprendre molt del seu patiment. Gràcies a ell, d'alguna manera em vaig immunitzar contra la por d'esfondrar-me davant la idea del que un dia o altre me'n vindria avall. I vaig comprendre molt aviat que el silenci és un valor segur…», va concloure el rei emèrit, el seu relat.
NOVETAT WHATSAPP: Fes clic aquí per llegir GRATIS les notícies més destacades de Catalunya al WhatsApp