Jorge Javier Vázquez ja es comença a posar en la pitjor situació. Sap que un dels seus millors companys no passa pel seu millor moment de salut. Tem que en qualsevol moment li toqui acomiadar-se'n.
En els darrers temps ha patit la pèrdua de la seva amiga Mila Ximénez i del periodista Jesús Mariñas. També ha suportat la greu lesió de Belén Esteban en directe. Tot són males notícies per al català.
Al seu bloc de la revista Lecturas, Jorge Javier revela l'«esglai que ens acaba de donar Travis». Es tracta d'un dels seus gossos, que considera pràcticament un més de la família.
«Jo estava mig endormiscat al llit durant l'hora de la migdiada quan rebo trucades al meu telèfon de manera insistent», comença el seu relat. Explica que «ho tenia en silenci, però com que no parava de vibrar l'he hagut d'agafar». La persona que intentava contactar amb ell era «la senyora que treballa a casa».
Tenia males notícies. «Em diu que han hagut de portar Travis al veterinari perquè li costava respirar i necessiten la meva firma per adormir-lo», va apuntar. Es resigna a perdre'l, a acomiadar-se'n.
«Sembla que ha arribat aquell moment que ningú no vol acceptar», admet el presentador. Ràpidament es vesteix i acudeix al veterinari «amb el cor en un puny». En arribar allà es troba a «Travis amb tantes ganes de deixar-se anar del lloc i venir amb nosaltres que som incapaços de prendre la decisió».
Relata que s'estava aferrant a la vida. Que no volia marxar tan aviat.
Jorge Javier Vázquez explica al seu bloc que el van tornar a portar cap a casa. En aquell moment se li van amuntegar els records. Al seu dia «ens van dir que amb la seva malaltia del cor no duraria més de tres mesos i ja fa un any i mig».
Revela que després de rebre la notícia, «durant uns instants la vida s'ha aturat i s'han acumulat a la meva memòria» unes quantes vivències. Recorda la primera vegada que va travessar la porta de casa, «va ser un divendres».
Estava previst que només es quedaria un temps, ja que era d'«acollida». Tot i això, «va ser tan bona la relació amb Romeo que vam decidir quedar-nos-el. Molt aviat es va cansar de jugar i va treure una mala llet molt graciosa».
Explica que ràpidament es va «convertir en aquest avi rondinaire a qui li molesta gairebé tot. Sempre disposat a menjar tot el que no fos pinso, sempre disposat a sortir al carrer».
Amb certa llàstima assenyala que «li fallen molt les forces». Sent molta pena quan «te'l trobes parat a qualsevol lloc de la casa, immòbil, preguntant-te amb aquests ulls què li passa».
Jorge Javier Vázquez, feliç amb la lluita del seu gos
Jorge Javier Vázquez, malgrat tot, està encantat amb l'actitud que ha adoptat el seu gos, de no rendir-se i lluitar fins al final. «Em fa molt feliç que vulgui continuar vivint perquè això significa que no ens vol dir adéu. Li agrada la seva plàcida vida».
Explica orgullós que «probablement ens donarà més ensurts, però vol seguir, i nosaltres amb ell». Durant un instant es va témer el pitjor, que s'hagués d'acomiadar de Travis.
«Quina angoixa imaginar que en un moment podríem deixar de veure'l per sempre. Però, per sobre de tot, quina felicitat haver compartit tants anys de les nostres vides amb ell», explica.
Fa uns mesos, Jorge Javier admetia que estava cansat de totes les pèrdues que havia patit, d'haver d'allunyar-se d'aquells companys que tant volia a la seva vida. «Estic començant a estar fart dels comiats», va dir.