Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Primer pla de Kiko Hernández en un photocall

Kiko Hernández publica la primera foto de les seves filles Abril i Ximena en molt temps

Kiko Hernández ha lluït la seva faceta més tendra

Kiko Hernández és un dels col·laboradors més temuts de Sálvame, però molt pocs coneixen la seva faceta més tendra.

Aquesta que només treu amb les seves filles petites, Abril i Ximena, que acaben de fer cinc anyets. Són poques les ocasions en les quals Hernández exposa les seves petites, però aquesta vegada ho ha fet amb un bon motiu.

I és per la celebració del seu aniversari. Així, el col·laborador els ha dedicat la mostra més bonica d'amor, compartint una tendra instantània de la seva maneta agafada a la d'ell.

Una de les filles de Kiko Hernández a les portes del seu cotxe
Kiko Hernández amb una d'elles | Diez Minutos

«Us estimo», ha escrit. «Els millors anys de tota la meva vida i ja són cinc. Gràcies per tant», afegia.

D'aquesta manera, ha deixat clar com ha canviat la seva vida des que es convertia en pare, i com gaudeix exercint aquest paper.

I és que Hernández sempre ha prioritzat les nenes per sobre de tot, i ara poden gaudir com una feliç família que, a més, acaba de mudar-se.

El tertulià ha estrenat una impressionant casa on ja ha pogut celebrar una de les dates més especials per a ell i les petites.

Una de les filles de Kiko Hernández
Abril i Ximena han canviat molt | Diez Minutos

Un xalet que de dos milions i mig d'euros, que té 700 metres quadrats i 3.000 de parcel·la en total.

A més, el col·laborador s'ha envoltat de veïns de la talla de Penélope Cruz, David Bisbal o la seva amiguíssima Rocío Carrasco.

L'odissea de Kiko Hernández per convertir-se en pare

Kiko prenia la decisió de convertir-se en pare solter mitjançant gestació subrogada el 2017, i fins ara no se sap que tingui cap parella.

A més, va haver de lluitar molt per finalment complir el seu somni de convertir-se en pare, concretament quatre anys. «Quatre anys de desvetllaments, d'il·lusions frustrades, d'anades i vingudes, d'invertir molts diners i també de rebre crítiques perquè no tothom el creia».

«El que més he patit amb això he estat jo. Ha estat molt dur tot el procés, amb gairebé 40 anys veure que les meves il·lusions es truncaven», reconeixia al seu moment.

Portada de revista
Kiko Hernández | CEDIDA

«En el meu cas ha estat un procés molt llarg i havia d'haver esperat. Però tenia tantes ganes i il·lusions, que no em vaig poder aguantar».

Tot i que després de l'arribada d'Abril i Ximena tot tenia sentit. «Cada mirada, cada somriure, cada cosa nova que vaig descobrint amb elles i elles amb mi, és meravellós. Sé que és el més gran que he fet i faré a la meva vida».

Mila Ximénez, la seva gran amiga, va estar present en aquell moment tan especial. Fet que Hernández mai oblidarà, ja que eren inseparables i la seva mort li deixava un gran buit.

Història Kiko Hernández sobre les seves filles
La felicitació de Kiko Hernández | CatalunyaDiari

Tant és així que fins i tot prenia la decisió de prendre's un temps per descansar lluny de la televisió i els mitjans.

I malgrat que el tertulià ha volgut viure l'experiència de la paternitat per compte seu, ell mateix reconeixia que també va necessitar ajuda.

«Reconec que al principi volia fer-ho tot sol, però era impossible. Havia de tornar a treballar i necessitava trobar una persona de total confiança. Em va costar molt, però les persones que m'ajuden estimen les meves filles com si fossin seves».

Montatge foto de la historia de Kiko Hernández
Kiko Hernández compateix la celebració del cinquè aniversari de totes dues | CatalunyaDiari

Kiko ha deixat molt clar que no troba a faltar per res la seva vida anterior. «La meva vida segur que era molt millor que la de molta altra gent, però res a veure amb la meravella que ara tinc», assenyalava.

«No trobo a faltar res. La meva vida, comparada amb la que tinc ara, era una merda. Ara no és que la tingui plena, la tinc a vessar. Abans no hi eren elles, ara sí que hi són».

«Les meves filles són el primer i, mentre jo pugui, no els faltarà res», deixava molt clar.