Letícia, la inesperada i fidel seguidora del documental de Rocío Carrasco

«La reina tenia la remota esperança de continuar aquesta carrera que l'apassionava»

El documental de Rocío Carrasco s'ha convertit en el tema del moment, i no sorprèn que hagi arribat fins i tot a les esferes més altes, on fins a la mateixa reina Letícia semblar estar pendent, segons ha revelat la periodista Pilar Eyre a la revista 'Lecturas'. «Letícia està bolcada amb el tema de Rociíto. Veu els 'docudrames', truca a les seves amigues periodistes per preguntar per la rebotiga de l'assumpte i pren partit apassionadament», ha assegurat.

? ÉS GRATIS: Encara no ens segueixes a l'INSTAGRAM del Catalunya Diari? Clica aquí, t'hi esperem.

«Té molt clar el seu veredicte perquè és com tots nosaltres, res humà li és aliè! Què no donaria ella per poder opinar lliurement!, perquè una cosa és deixar de ser periodista i una altra és que el periodisme la deixi a una». Sembla que després de convertir-se en reina, Letícia va renunciar a moltes coses, entre les quals es troba la seva carrera, el periodisme, la qual adorava. Encara que, en un primer moment va arribar a pensar que podria seguir exercint, encara que no fos amb la mateixa intensitat que abans.

Lamentablement, tal com comenta Eyre, a poc a poc va anar adonant-se que els funcionaris encarregats de vigilar l'actuació dels membres de la família reial, no li permetrien exercir la seva vocació més enllà de les seves tasques com a princesa, i posteriorment com a monarca. «En els primers temps de la seva relació va pensar, ingènuament, que podria seguir exercint. Tenia la remota esperança de continuar aquesta carrera que l'apassionava. Una vocació que va heretar del seu pare, un periodista de 'veritat' que va fer carrer, va cobrir esdeveniments i va treballar en una redacció suportant torns i competint per l'exclusiva».

La professió de Letícia va alentir el procés matrimonial amb el rei

Aquesta adoració que sentia per la seva professió la va fer fins i tot plantejar-se casar-se amb Felip: «Li va costar donar-li el sí a Felip, precisament per haver d'abandonar la seva professió». De fet, va intentar participar en algun documental, però «certs funcionaris que s'encarreguen de vigilar cada un dels passos que fa la família reial, coneguts com 'els homes de gris', li van impedir seguir endavant, al·legant frases com: 'Ara no és el moment','la popularitat de la Corona està sota mínims' o 'la posició del seu sogre és molt delicada'».

Així, és comprensible que Letícia hagi vist els seus somnis frustrats, i ara sembla que es limita a comentar el tema dl moment amb les seves amigues a través de trucades. Res a veure amb la jove alegre i plena d'il·lusions que es va convertir en princesa d'un dia per l'altre: «Letícia era molt divertida i estava plena de curiositat per aquesta gent popular a la qual fins aleshores només havia conegut a través de les revistes i del seu treball… Es dirigia als famosos directament, els agafava del braç, els feia preguntes, era molt espontània. Més que maca, era mona i atractiva. Al príncep li queia la bava mirant-la».

No obstant això, aquesta actitud oberta de Letícia amb la premsa va canviar radicalment a mesura que els mitjans van començar a criticar-la i carregar contra ella amb duresa, cosa que ella considerava injust: «Va arribar a pensar fins i tot que es tractaven de tafaneries infundades des de la Casa Reial per apartar l'atenció de la conducta irregular de Joan Carles». «Despertar cada dia amb una al·lusió malintencionada al seu físic o el record exagerat de la humilitat de la seva família, va ser amargant el seu caràcter i minant la confiança en els seus antics col·legues».

El que alhora, també va reduir radicalment el seu cercle d'amistats i persones en què confiava: «Es va convertir en una màquina de renyar, se li notava sempre malhumorada, incòmoda… Els organitzadors d'esdeveniments no sabien què fer per acontentar». De fet, Pilar Eyre va més enllà i assenyala que Felip es va convertir en la víctima que pagava els plats trencats dels seus disgustos: «Si jo no em diverteixo, tu tampoc».


Comentaris

envia el comentari