L'estat de salut de Jesús Mariñas continua generant una gran preocupació, especialment després de saber-se que ha estat internat d'urgència per una complicació relacionada amb el seu càncer.
Pel que sembla, per culpa dels efectes secundaris provocats per la medicació que pren per minimitzar les conseqüències de la malaltia. «El pronòstic és reservat. He pogut parlar amb ell, estava previst que rebés l'alta, però ens comenten que es quedarà una mica més de temps», informaven volent restar gravetat a la situació.
Tot i que els rumors arribaven fins i tot a dir que Mariñas estava «acomiadant-se de la seva família i dels seus amics».
«Està en un hospital i està malalt, però està molt bé d'humor. Ha tingut una complicació en la seva malaltia, però malgrat tot, està bé i està estable». Fet que ha confirmat de primera mà Elio Valderrama, marit del periodista i la seva mà dreta.
«Encara seguim aquí a l'hospital. Està estable i menjant moltíssimes xocolates», revelava fa poc per calmar els ànims. «Crec que passarem tota la Setmana Santa a l'hospital. Jo ho prefereixo així perquè està més ben cuidat», afegia. Tot i que es manté esperançat en la seva recuperació perquè «Jesús aguanta tot».
El marit de Jesús Mariñas confirma l'última hora sobre el seu estat
Era el veneçolà qui alertava els serveis d'emergència després de notar que el seu marit perdia la gana i també la parla. Això, després d'un any de lluita contra la malaltia, que començava el 2021. «Tinc càncer de bufeta i ho superaré», anunciava en una entrevista exclusiva a la revista Diez Minutos.
Tot i això, el tertulià es mantenia optimista. «Estic segur que sortiré d'aquesta», assegurava. «A mi dir que tinc càncer és com dir que em moriré demà. Jo soc d'una altra època i tinc una altra mentalitat, m'espanta la paraula càncer. Crec que això li passa, sobretot, a la gent de la meva generació», reconeixia.
No obstant això, el periodista insinuava no tenir por de la mort. «No, penso molt en la mort. Però no li tinc por perquè mai no l'he passat. Quan em toqui ja t'ho podré dir». D'altra banda, la malaltia ha ajudat Mariñas a aprendre a no emprenyar-se tant per les coses i «a ser més comprensiu, a entendre millor la gent».
A més, gràcies al seu marit també aprenia a contenir-se i controlar la seva impulsivitat. La parella es casava el juliol del 2016 en una cerimònia íntima després de gairebé trenta anys junts. «M'he casat perquè s'ho devia a Elio, ja que són 27 anys junts, tots dos tenim molt caràcter», assegurava.
«Ens vam casar el 18 de juliol de 2016, aquí al costat de casa meva, al despatx d'un notari. Només estàvem els nuvis i els testimonis i padrines, que van ser dues amigues, Ana Tarazaga i Ana Parrilla», relatava Mariñas sobre aquest dia tan especial.
«Va ser divertit perquè tothom al despatx creia que Elio es casava amb una d'elles i jo amb l'altra», revelava sobre una de les anècdotes més divertides de l'enllaç.
La intenció del periodista era «proporcionar-li mitjans per a una millor qualitat de vida. M'agradaria donar-li més del que té». Una manera d'assegurar-se que «el dia que jo no hi sigui almenys tingui la merda de pensió».
I una de les claus per a l'estabilitat de la seva relació es trobaria que sempre ha estat oberta. «Cadascú ha fet la seva vida en què hi ha hagut altres relacions, perquè si no és així no aguantes ni quinze anys. És una cosa natural», matisava. «Tant de bo totes les parelles tinguessin la mala bona relació que tenim nosaltres».