Sense cap dubte, Pilar Bardem és una de les millors actrius de la història del cinema i del teatre del nostre país. Ara, però, aquests àmbits artístics estan plorant la seva mort.
Dissabte passat, 17 de juliol, va ser quan la sevillana va morir amb 82 anys. Ho va fer a la Clínica Ruber de Madrid, en la qual feia diversos dies que hi era ingressada, a conseqüència d'una malaltia pulmonar.
Els seus tres fills (Carlos, Javier i Mónica) han estat al seu costat en tot moment. Per aquest motiu ha marxat tenint el que més li importava en aquesta vida: l'amor dels seus éssers estimats.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
La mare de Carlos Bardem: una dona lluitadora i reivindicativa
La mateixa nit, va ser quan els fills de l'andalusa van usar les xarxes socials per donar a conèixer la mort d'ella. Ho van fer pujant una fotografia seva i un comunicat. «Volem compartir la notícia que Pilar Bardem, la nostra mare i el nostre exemple, ha mort».
«Ha marxat en pau, sense patir i envoltada de l'amor dels seus. Sabem l'afecte i admiració que per ella sentien moltíssimes persones, dins i fora d'Espanya. Per l'actriu i la persona lluitadora i sempre solidària que va ser».
A això s'afegeix: «Agraïm de tot cor aquest amor cap a la nostra mare. Gràcies».
Amb aquestes paraules, els seus plançons van venir a expressar molt bé el caràcter de la sevillana. Una dona que va néixer en un any molt convuls per al nostre país, 1939. I que, des de molt petita, va sentir la passió per la interpretació, ja que provenia d'una família de grans artistes.
Als anys 60 va ser quan va iniciar el seu camí en el món del cinema amb la pel·lícula 'El mundo sigue' (1963), de Fernando Fernán Gómez. Gràcies a aquesta producció, va ser quan Pilar Bardem va començar una extensa i sòlida carrera.
Aquesta mateixa la va portar a treballar en 31 sèries, 43 obres de teatre i 80 pel·lícules. No obstant això, van destacar especialment els seus papers en produccions com 'Carne trémula' (1997), 'Los gozos y las sombras' (1982) o 'Hermanas' (1998).
La seva qualitat interpretativa era innegable i això va fer que passés a ser un referent a Espanya, admirada per públic i crítica. Gràcies a l'esmentada va collir nombrosos guardons, com el Goya o l'ACE de Nova York per 'Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto' (1995). Això sense oblidar altres com la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts o dos Premis de la Unió d'Actors i Actrius.
De la mateixa manera, cal subratllar que si Pilar Bardem també va ser coneguda, va ser per la seva valentia i per la seva capacitat de lluita. I és que va tenir una vida bastant complicada que la va portar a tirar endavant d'aquesta manera.
Així, va viure una situació molt conflictiva al costat del pare dels seus fills, Carlos Encinas, de qui va acabar divorciant-se. I a això cal unir que va aconseguir superar dos tipus de càncer.
La simpatia de la seva família pel Partit Comunista la va portar a manifestar també les seves idees polítiques en aquesta línia. I ho va fer de forma clara, el que li va comportar nombrosos atacs. No obstant això, mai les va ocultar i sempre va lluitar activament per elles així com pels drets dels professionals de la interpretació.
El món de la interpretació acomiada la sogra de Penélope Cruz
Després de conèixer-se la mort de l'actriu són moltes les persones anònimes i famosos del país que han mostrat el seu dolor. Entre aquests últims es troben Joaquín Kremel, Alberto Chicote, Miguel Ángel Muñoz, Álex de la Iglesia o Dafne Fernández.
De la mateixa manera, nombrosos polítics han volgut retre-li un homenatge a l'esmentada intèrpret. Aquest seria el cas de Pedro Sánchez, president del Govern, que ha escrit: «Ens deixa el seu gran llegat en cinema, teatre i televisió. Però la gran Pilar era, per sobre de tot, una defensora de la igualtat, la llibertat i els drets de totes i tots».
A més, afegeix: «Una forta abraçada a la seva família i éssers estimats. El seu record sempre estarà amb nosaltres».
Però no ha sigut l'únic. També li han dedicat sentides paraules Alberto Garzón, Gabriel Rufián, Felipe Alcaraz, Irene Montero, Íñigo Errejón o Yolanda Díaz, entre d'altres.