Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Pare Apeles

El pare Apeles es confessa: «A Espanya em marginen...»

Un dels sacerdots més mediàtics i populars dels anys 90 ha concedit una entrevista on ha fet tota mena de confessions inesperades

Pare Apeles
El Pare Apeles: «Depenia de les medicines i les acompanyava del meu whisky preferit» | Telecinco

El sacerdot més mediàtic d’Espanya ha tornat a esdevenir el centre d’atenció de tots els mitjans. A finals del mes passat saltava a la llum que el Pare Apeles dedica el seu present a treballar com a director en un arxiu històric de Bolonya, a Itàlia, i justament avui el mitjà ‘Jaleos’ ha publicat una entrevista on el popular sacerdot explica més aspectes de la seva vida que, fins al dia d’avui, eren totalment desconeguts.

  • Et pot interessar:  La parella de la cosina de Malú, cap de llista de C's a Pozuelo de Alarcón.

Pare Apeles: «A Espanya em marginen».

«A Espanya em marginen». Amb aquesta afirmació tan contundent comença l’intercanvi de paraules, això sí, després d’una breu introducció on fa patent que viu plenament dedicat «al servei de l’Església en l’àmbit de la cultura».

Per aquest motiu, el Pare Apeles bromeja sobre la seva situació, i declara que «m’he exiliat». Amb tot, té molt clar de qui és la culpa: «Hi ha interès per part de grups poderosos a tenir-me fora de la circulació, ja que saben que tinc algunes qualitats però no em permeten aplicar-les».

No es planteja tornar al món de la televisió

A més, el sacerdot té molt clar que viu més feliç apartat del món mediàtic i,  preguntat per si li agradaria tornar alguna vegada, es mostra més ferm que mai: «De cap manera! Els errors no es poden repetir».

Pare Apeles
El sacerdot va establir grans llaços d'amistat amb moltes celebritats del món de la premsa rosa | Cedida

 

No obstant això, quan les televisions van deixar de convidar-lo, la seva vida es va tornar molt complicada.  «Em vaig refugiar en els meus estudis, però em vaig sentir molt postergat i vaig començar a dependre de les medicines», les quals «les prenia excessivament i, a vegades, acompanyades del meu whisky preferit».

Tot això va comportar que travessés una àrdua depressió, que va provocar que el Pare Apeles tingués «ganes de morir», si bé mai va intentar suïcidar-se, tal com van fer públic molts mitjans. «La fe va ser la meva salvació», confessa el sacerdot.

  • Potser t'interessa:  Catalunya plora la mort de Neus Català, darrera supervivent dels camps nazis.

 «A la ruïna he arribat amb el meu propi esforç»

A les acaballes de l’entrevista, el Pare Apeles també ha hagut de respondre a la qüestió de si ha patit seriosos problemes econòmics a causa d’haver malgastat tot el que tenia guanyat.  «He gastat molt en llibres i  en viatges, i he passat molts anys sense que ningú em donés cap treball».

El sacerdot, però, no es queda aquí, i fent gala del seu gran sentit de l’humor i de l’enorme agilitat mental que posseeix, acaba declarant el següent: «A la ruïna he arribat amb el meu propi esforç».