Quan esmentem l’afecció, automàticament sol pensar-se en la família. En néixer, el primer entorn on interactuarà el nounat és el familiar, un indret on es creen lligams afectius amb cadascun dels seus integrants que tindran un impacte significatiu en la manera de comportar-se de la criatura en un futur.
L’afecció que durant la infantesa s’ha establert entre els progenitors i el fill manté un vincle molt rellevant amb els trets individuals de la persona, amb la forma de comportar-se i d’establir relacions i, finalment, amb l’estil de tenir cura de les emocions i de mostrar-les, així com amb la persona que es triï per establir-hi una relació sentimental.
Si segueixes llegint aquest article podràs esbrinar en què consisteix l’afecció, en quines classes es divideix, què comporta en un futur per a l’infant, quines són les actituds que en general es vinculen amb cada mena d’afecció i l’impacte que té cadascuna d’elles en les relacions més íntimes.
- També et pot interessar: Els secrets dels 4 tipus de comunicació familiar
En què consisteix l’afecció?
Es tracta d’un lligam afectiu que sorgeix durant els primers instants de l’existència d’una criatura, i que s’estableix entre l’infant i la persona que el cuidarà. El seu paper principal és el de vetllar per la cura del nadó. L’afecció, a banda, té una funció essencial relacionada amb el desenvolupament psicològic i del caràcter de l’infant.
La consolidació d’aquest vincle des de la primera etapa de la infància contribueix al fet que tinguin lloc dos fenòmens diferenciats que convertiran la criatura en una persona més o menys confiada i independent. Es tracta del sistema exploratori i del sistema afiliatiu.
En primer lloc, el sistema exploratori dona la possibilitat a l’infant de tenir un contacte amb l’entorn físic mitjançant tots els seus sentits: per això, van mirant, tocant i provant de posar-se a la boca qualsevol cosa que els crida l’atenció. A banda, no els causa temor estar amb altra gent gràcies al sistema afiliatiu.
López —2009— afirma que l’afecció està formada per tres components diferents: en primer lloc, la construcció mental que traça el vincle d’incondicionalitat i de pertinença; en segon lloc, el lligam afectiu que fa sentir-nos bé i contents; i, per acabar, el sistema de comportaments d’afecció, que té l’objectiu d’establir un contacte privilegiat.
De quina manera es crea l’afecció?
Des que arriba al món, el nadó contempla, toca i es fixa en els elements que li assenyala la seva figura d’afecció central, que normalment és la seva mare. Quan aquest infant ja té al voltant de 6 mesos, el vincle d’afecció es genera amb l’individu amb qui està més en contacte en el seu dia a dia i també sorgeix la por cap a les persones que no coneix.
L’afecció li transmet seguretat a l’infant quan es troba immers en situacions amenaçadores. Específicament, una afecció adequada ajuda al menut a descobrir el món amb el benestar i la sensació de seguretat que li confereix saber que l’individu amb qui té aquest vincle el podrà protegir quan calgui.
Si aquest no és el cas, els temors i la manca de confiança tindran un impacte significatiu en l’actitud de la criatura i això influirà també en el seu estil d’establir relacions socials, en la forma que tindran de reaccionar els altres i, en darrer lloc, en la manera com vegi i concebi el món.
John Bowlby, el principal artífex d’aquesta hipòtesi, va dur a terme diverses investigacions l’any 1979 en què s’afirma que l’afecció és un lligam afectiu que s’origina quan algú neix i dura per tota la vida, per la qual cosa segueix vigent fins que la persona traspassa.
- També et pot interessar: Les 7 característiques que t'ajudaran a enxampar la gent manipuladora
Les 4 classes existents d’afecció
Els llibres que indiquen com educar els infants sovint mostren moltes investigacions diferents que examinen l’afecció i l’impacte que causa aquest vincle en els adults. Per aquest motiu, som conscients —i cal remarcar-ho bé— que, depenent de la classe d’afecció de què parlem, les repercussions sobre la manera d’actuar de l’adult seran unes o altres.
1. L’afecció segura
Aquesta classe d’afecció es basa en la incondicionalitat: l’infant és conscient que la persona que se’n cuida no li donarà l’esquena. Sent que l’accepten, que el valoren i, encara més important, que l’estimen. Els petits que experimenten aquesta afecció solen comportar-se d’una manera activa i interactuar amb seguretat amb el seu entorn. A grans trets, la criatura i la seva figura d’afecció tenen una bona harmonia i sintonia a nivell emocional.
Els individus que han viscut aquesta classe d’afecció durant la infantesa sovint es relacionen amb els demés d’una manera sana quan són adults. No veuen difícil establir relacions íntimes amb altres éssers humans i tampoc senten un gran temor cap a l’abandonament o la solitud. En aquests casos, la dependència sol ser equilibrada i recíproca.
2. L’afecció ansiosa i ambivalent
En aquestes situacions, l’infant no té prou confiança en les persones que se n’ocupen i sovint se sent insegur. Per aquest motiu, els nens que tenen una afecció ansiosa i ambivalent senten que els cal constantment tenir l’aprovació i autorització de les seves figures d’afecció i sempre estan alerta per si fossin abandonats. Interactuen amb el seu entorn amb tensió i sempre intenten mantenir-se a prop de la seva figura d’afecció.
Quan aquests nens es converteixen en adults, sovint experimentaran la por que els seus companys o companyes sentimentals no sentin el desig d’estar amb ells o no els estimin prou. Els és molt complicat actuar com voldrien amb els altres, perquè sempre volen que els recompensin amb un grau superior d’implicació o d’afecte que el seu propi. D’aquesta manera, podríem afirmar que aquesta classe d’afecció durant l’edat adulta es vincula amb una dependència afectiva.
3. L’afecció evitativa
Els infants que disposen d’aquesta mena d’afecció han interioritzat el fet que no poden refiar-se del tot del suport de les persones que se’n fan càrrec, cosa que els fa patir molt. Aquests nens turmentats viuen una existència en què se senten molt menystinguts i poc estimats. Molts cops, a més a més, no saben comunicar les seves emocions ni comprendre les dels demés, a banda d’intentar no intimar amb la gent.
Els adults que de nens han experimentat l’afecció evitativa continuen tenint sensacions de rebuig a les relacions íntimes i problemes per socialitzar-se. Els companys i companyes sentimentals d’aquests individus senten que hi ha una manca d’intimitat en les seves interaccions amb l’altre.
4. Afecció desorganitzada
En aquesta classe d’afecció es combinen elements de l’ansiosa i de l’evitativa: en aquests casos, els infants mostren actituds que no són adequades i que es contradiuen. Solen experimentar problemes importants a l’hora d’intentar entendre’s amb les persones que se’n fan càrrec i, a banda, sovint es comporten de manera explosiva amb actituds com ara fer malbé les joguines.
Proven d’eludir les situacions d’intimitat, encara que no han aconseguit descobrir la millor manera de controlar les emocions i els sentiments que els causa. Per això, es produeix un desbordament emocional més aviat negatiu que fa que no es puguin demostrar les emocions amb un caràcter positiu.
Les persones adultes que han experimentat aquesta classe d’afecció durant la infantesa en general són individus que duen dins seu molta ràbia i molta frustració i que senten una important manca d’estima, a banda de semblar que es neguin a establir vincles afectius, encara que siguin allò que més desitgen.
La rellevància de la flexibilitat en els vincles afectius
La interpretació que s’ha de dur a terme de tot això ha de ser des d’una òptica enfocada cap a la integració. Per això, cal tenir en compte que qualsevol interrelació que té lloc des del moment en què algú neix i fins que es converteix en un adult configura la manera d’actuar del present, i que l’afecció pot anar canviant i modificar-se en alguns individus segons l’etapa del desenvolupament en què es trobin.
Així, si s’ha viscut una afecció ansiosa, no necessàriament l’individu haurà de sentir ansietat durant tota la seva existència. Els vincles que s’estableixen amb els amics, a la feina i amb els companys o companyes sentimentals també tenen un efecte important en l’afecció i en el paper que es desenvolupa en relació amb les noves figures d’afecció.
A banda, cal remarcar que el comportament de l’altre en una relació concreta sempre influirà en la manera d’actuar de cada persona. D’aquesta manera, un individu amb una afecció evitativa de nen podria arribar a «aprendre» a estimar els altres a través dels comportaments d’afecció segura provinents de les persones més importants per a ell, com pot ser, per exemple, un company o companya sentimental o un grup d’amics molt propers que tenen una bona salut psicològica.
- Article relacionat: Els 12 trets que caracteritzen les mares tòxiques
Referències bibliogràfiques:
- López, F. (2009). Amores y desamores: procesos de vinculación y desvinculación sexuales y afectivos. Madrid: Biblioteca Nueva.
- Bowlby, J. (1977). The making and breaking of affectional bonds. The British Journal of Psychiatry, 130(3): 201-210.