Aquesta passada setmana, la Fiscalia del Tribunal Suprem va anunciar que investigarà el rei Joan Carles per la seva implicació en el cobrament de comissions pel projecte de construcció de l’AVE a La Meca. Segons van informar diversos mitjans del país, el rei emèrit hauria perdut la seva condició d’inviolable des del moment en què va deixar el tron l’any 2014 en favor del seu fill, Felip VI. Malgrat això, un jutge suís serà el primer en citar a declarar a Joan Carles, que a Espanya no gaudeix d’immunitat però està aforat al Tribunal Suprem.
Per tal de seguir la investigació d’aquest cas de presumpta corrupció a la Casa Reial cal consultar la premsa estrangera. En aquest cas, la ràdio pública francesa Radio Inter ha emès una crítica molt dura cap a Joan Carles: «L’exrei d’Espanya està nu. Joan Carles està sota investigació formal per frau fiscal i blanqueig de comissions il·legals. Qui va regnar durant 39 anys sobre el nostre veí al sud, descendent directe de Lluís XIV, cap de l’Estat de la 4a economia de la zona euro, és tractat per la justícia del seu país com tractem un petit poblet».
Cas Corinna: Sense pèls a la llengua
Per una altra banda, l’emissora pública parla sense embuts del cas Corinna i l’anomena com «l’amant del rei». «A Espanya viuen un ‘esperpento’. Des de 2014, l’ex rei només és un trist individu perfectament acusable», asseguren. «Un diari suís publica la documentació i cada paper és més còmic i patètic que l’anterior. Vam saber, per exemple, que el 2010, Juan Carlos passejava per Ginebra com un vulgar gàngster de sèrie B amb dos milions en efectiu a sobre Un petit regal de Bahrain que havia d’ingressar discretament», diuen a la ràdio.
La donació del sultà de Bahrain
Segons va avançar 'El País', l'any 2010 el rei emèrit Joan Carles I es va endur a Ginebra un maletí amb un total 1,7 milions d'euros que va posar en mans del seu gestor suís Arturo Fasana. Els fets van tenir lloc quan el monarca era encara el cap de l'estat i els diners tenien el seu origen en una donació que li havia fet prèviament el sultà de Bahrain al rei espanyol. Segons revelava el seu consultor, el banc suís en qüestió no li va posar cap pega a l'hora d'ingressar els diners. La investigació secreta de la Fiscalia suïssa manté els detalls a l'Audiència Nacional espanyola i a Anticorrupció.
Investigacions en marxa
En un moment en què l'horitzó judicial de Joan Carles es complica per les investigacions que, tant a Suïssa com a Espanya, intenten aclarir l'origen de la seva fortuna estimada, segons 'Forbes', en 2.000 milions de dòlars, l’exmonarca té decidit establir la seva residencia a la República Dominicana.
La investigació de la Fiscalia del Tribunal Suprem, tractarà de «delimitar o descartar» la rellevància dels fets penals investigats posteriors al 2014, quan el rei emèrit va perdre la seva inviolabilitat. Aquests fets inclouen la Fase 2 de la construcció de «L'AVE del desert», entre les ciutats de Medina i La Meca, i que haurien afavorit el rei Joan Carles a través de comissions per l'adjudicació de les obres a un conglomerat d'empreses espanyoles.
Aquest conglomerat d'empreses, format per 12 empreses espanyoles com OHL, i dues locals, va requerir el rei Joan Carles com a intermediari per la seva proximitat a la monarquia d'Aràbia Saudita, ja que el projecte estava valorat en més de 60.000 milions d'euros.
Comissions de 80 milions d'euros
L'adjudicació de la Fase 2 del projecte es va aprovar el 2012, però diverses disputes van allargar el projecte i finalment el 2018 es va signar un acord en el qual les empreses espanyoles van rebre 210 milions d'euros addicionals. Cal recordar que va ser la suposada amant del rei, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, qui va alertar d'aquestes comissions milionàries. El 2018 es va arxivar la causa que investigava el fet d'utilitzar-la a ella com a testaferro, però va continuar investigant-se el projecte, iniciat el 2011, de portar l'AVE a La Meca.
Finalment, Anticorrupció es va fer amb la investigació sobre les suposades comissions després del testimoni de Corinna i que va quedar recollit en les gravacions de l'excomissari José Manuel Villarejo. Segons aquestes gravacions, el rei Joan Carles va rebre 80 milions d'euros gràcies a la seva mediació en l'adjudicació del contracte.