Rafa Nadal es va alçar aquest diumenge amb el catorzè Roland Garros. La brillant trajectòria del tennista espanyol sobre la terra batuda de París li ha permès ficar-se a la butxaca el públic francès. Tot i això, en les últimes hores ha comprovat com en alguns sectors també es posava en dubte la seva bona tasca.
El diari esportiu de referència al país veí, L'Equipe, consultava amb un metge la legalitat de les injeccions que rebia el manacorí. Aquestes infiltracions li dormien el peu i li permetien jugar sense molèsties.
«Les injeccions de Nadal plantegen dubtes, però estan permeses», recollia aquest dilluns el diari francès. Expliquen que aquests «anestèsics estan autoritzats al tennis», però no altres fàrmacs com els glucocorticoides, que es fan servir per combatre el dolor.
Aquests últims estarien prohibits des de l'1 de gener i només es podrien fer servir si es disposa d'«una autorització per a ús terapèutic». L'opció emprada per l'esportista és totalment legal i molt utilitzada «en molts esports per a aquest tipus de molèsties». Així ho confirmava el doctor Olivier Rouillon a la publicació.
D'alguna manera, el triomf del balear tornava a fer mal al públic de França. No encaixen bé la clara superioritat del deixeble de Carlos Moyà. Tot i arribar a París en un estat que no era l'adequat, va aconseguir imposar-se al seu torneig preferit.
Abans de cada partit va estar rebent un parell d'injeccions a distància als nervis del peu. També hi afegien antiinflamatoris per aconseguir reduir la sensibilitat de l'extremitat. Va ser una mesura a la desesperada que possiblement no torni a repetir.
Sabia que era l'única manera de competir en condicions, encara que això li podria comportar algun problema de salut. Principalment perquè el problema físic seguia estant present malgrat que aconseguien rebaixar-li els dolors.
Rafa Nadal va confirmar a la conclusió del partit d'aquest diumenge que s'havia de sotmetre a un nou tractament. Es tracta d'una «intervenció als nervis». Per mitjà d'unes «injeccions amb radiofreqüència pulsàtil que em podrien ajudar a disminuir les sensacions al peu», va aclarir.
El problema que arrossega es coneix com a Síndrome de Müller-Weiss. Fa molt de temps que el pateix, encara que es va agreujar a partir del Màster 1000 de Roma, on va sortir coixejant de la pista.
Està previst que comenci amb ell la setmana que ve. Es posarà a les mans del metge de confiança, el doctor Ángel Ruiz Cotorro. És qui l'ha assessorat durant la seva estada a França perquè pogués jugar sense molèsties a Roland Garros.
Semblava que la guerra entre França i el balear s'havia donat per conclosa. Només calia comprovar la reacció del públic de París durant els darrers dies, molt més proper amb ell. Però tot era fruit d'un miratge.
L'any passat també hi va haver un intent de difamar el tennista. En aquella ocasió, l'excap de l'Agència Antidopatge de França Jean-Pierre Verdy va exposar possibles casos de dopatge a un llibre. No obstant, mai no ho va arribar a provar.
Acusaven Rafa Nadal de posar traves als controls
Rafa Nadal sempre va estar al punt de mira dels gals. En el cas de Verdy, no va arribar a acusar-lo de dopatge per les possibles conseqüències que podria tenir això. Però sí que el va col·locar entre els tennistes que més pegues posava a les anàlisis mèdiques.
En una entrevista a L'Equipe va explicar que «controlar-lo era un crim». Tant l'espanyol com el seu equip de treball es mostraven «molt hostils». I posa exemple que després de passar un control va acabar perdent contra Soderling o Djokovic.
Amb anterioritat va ser l'exministra d'Esports Roselyne Bachelot la que va qüestionar la neteja del manacorí. En una tertúlia el 2016 el va acusar de dopar-se'n. Les seves paraules li van costar una multa de 10.000 euros per difamació.
Nadal també va ser víctima dels atacs. Després del positiu d'Alberto Contador, el van assenyalar a ell i a altres esportistes com Casillas o Paul Gasol.