Raphael és tota una llegenda de la música d'aquest país. La seva música ha estat banda sonora de tota una generació i ho continuarà sent fins que les forces li fallin. Ara acaba de llançar el seu nou projecte, Victoria.
Queda enrere 1966, any en què va debutar per primera i última vegada Raphael al certamen d'Eurovisión, una experiència que ha marcat la seva carrera professional, i a ell com a persona. Des de llavors, ha ajudat els nous participants espanyols donant consells sobre les seves actuacions.
Tot i això, comenta en una entrevista amb El Mundo, que la música ja no és el que era. «Ni Benidorm, ni Eurovisión, ja no tenen res a veure amb el que eren». Manifesta en relació amb el Benidorm Fest, d'on es tria la cançó que representarà el nostre país.
«Ni millor ni pitjor, és una altra cosa. Eurovisión era el festival de la cançó, el que es jutjava era això. I ara no», prossegueix.
«Sempre hi ha d'haver una cosa, almenys les ganes de fer les coses»
I va afegir que ara s'inverteix molt en les aparences: «Ara és quin vestit porta, quantes llums té... Això és una altra cosa, això es diu producció. Però, la veu per si sola, encara que sigui 'a capella', això ja no importa. És per allà per on cal començar».
Raphael ha volgut parlar també sobre «la salut de la indústria musical». "Està millor, indubtablement, perquè ja no es compara amb la clàssica de sempre. Ara és un invent, i cada any és més exageradament un invent».
Sobre els artistes que es mouen avui pel panorama nacional, ha tingut unes paraules. «Hi ha de tot, alguns els veig molt bé i d'altres, poc fets o massa passats. I n'hi ha molts que no m'importen gens perquè no són el meu estil».
Fins i tot s'ha mullat respecte a si faria una col·laboració amb cantants de la talla de Rosalia o C. Tangana. Però, Raphael té clar que entre ells no hi ha res en comú, ni tan sols la voluntat de fer-ho realitat.
«Sempre hi ha d'haver una cosa, almenys les ganes de fer les coses», diu.
Raphael encara no s'acomiada
Sobre aquest tema ha aprofitat per llançar una crítica al que no es veu a la indústria musical. «Hi ha gent que té les ganes mal dissimulades, o que estan per la vida com de pas i amb cara de fàstic. Després per dins ho estan desitjant, però el mànager de torn els ha dit «que posin «cara que t'és igual tot»».
Però, si hi ha alguna cosa del que Raphael pot estar tranquil és sobre la seva retirada. «Indubtablement, algun dia ho hauré de fer. Un dia m'aixecaré amb el peu esquerre i diré: fins aquí».
Raphael té clar que arribarà el moment en què sabrà dir quan s'aturarà. Però, per ara, encara no s'imagina acomiadant-se dels seus seguidors i dels escenaris, que han estat la seva vida.
No obstant això, hi ha una cosa que li sembla difícil a hores d'ara: que el personatge no es mengi la seva persona. «Cada dia és més difícil. És com quan et donen un premi».
«És tan difícil que et premiïn quan ja t'ho han donat tot... Em diuen, però què et donarem? Doncs alguna cosa... Que es noti que segueixo aquí!»