Un cop més, la família reial torna a convertir-se en el centre de totes les mirades. Aquest cop, Pilar Eyre s'encarregava d'oficialitzar una exclusiva en la qual explicava el que costava sostenir en peu al Palau de la Zarzuela. Ja no només la cura de les dues piscines, també la neteja general i la conservació dels trofeus de Rei emèrit Joan Carles en un habitacle especial per a això en la qual, a més, conté el polèmic os rus Mitrofan caçat a Romania.
Afegit a totes aquestes dades anteriorment citades, Pilar s'ocupava de treure a la llum el mòdic preu que costava la conservació de les deu mil ampolles, no només de les marques més referents, sinó també de les millors anyades.
Tal com apunten alguns afins a la família, probablement a Espanya no hi hagi un celler tan important com la que està ara mateix a La Zarzuela. Un fet que així va afirmar David Rocasolano, el cosí germà de Letícia, que no ha deixat de tenir present una visita que va fer amb el rei Felip a les mateixes: «Passejant pel laberint de prestatges, trepitjant sorra de platja, paladejant l'aroma noble i sobri de roure».
El mateix David explica que el rei li va confessar que aquesta sorra l'havien portat d'una platja de l'Índic, ja que compta amb unes condicions perfectes per mantenir la humitat. En quedar perplex i tractar-se d'un tema que podia fer parlar molt, la reina Letícia, que també era present a l'excursió, va dir al seu cosí: «Fes-me un favor. Sigues discret amb això del celler. No ho expliquis».
Després d'aquesta situació, Pilar Eyre explica que: «Em sorprèn, perquè ella mateixa, en els primers sopars als quals assistia quan l'estaven introduint amb calçador en la societat madrilenya abans del seu casament, sempre presumia: 'A la Zarzuela tenim 10.000 ampolles'», ja que,«aquestes ampolles són fruit de regals personals al Rei Joan Carles i, per tant, propietat de Patrimoni Nacional, que haurien de subhastar. Penso jo», acaba.
Una informació mai explicada
«M'ho ha recordat la meva entranyable Marina Pina amb el seu magnífic llibre 'Pilar y Margarita', les germanes del rei Joan Carles, on s'aborda el festeig de la Infanta Margarita i el meu amic Carlos Zurita. Quina exclusiva! Ni ell sabia que jo tenia fotografies dels dos. Però no vaig poder publicar-la perquè el Comte de Barcelona m'ho va demanar, parlant de pare a pare, i fent-me un seguit de consideracions de tipus humà que em van deixar impressionat. Vaig escoltar només a cor i vaig guardar amb pany i clau les fotografies i la notícia que mai vaig poder donar. No perquè Don Juan i el meu amic Carlos faltessin a la seva paraula, sinó perquè, quan anys més tard aquesta es va produir, jo em trobava a molts milers de quilòmetres de Madrid, exactament a Nagasaki, acompanyant als llavors Prínceps d'Espanya al seu primer viatge oficial al Japó. Una matinada, en tornar a l'hotel on m'allotjava, el mateix que els Prínceps, vaig veure al taulell de la recepció el text d'un telegrama per a ser enviat a Margarita de Borbón y Borbón. Villa Giralda, Estoril», relata Eyre.
«Tant el pare de la núvia com el nuvi van intentar localitzar-me perquè fos jo qui donés la notícia, que era meva. Però va ser impossible. En aquella època, octubre de 1972, les comunicacions eren molt difícils i molt més amb el llunyà Japó».
Eugenia i el seu padrastre
La realitat és que era d'esperar i no era l'única vegada que Eugenia Martínez de Irujo, la filla única de la duquessa De Alba, no es tallava ni un pèl contra el marit de la seva mare, el polèmic Jesús Aguirre. Aquest cop va aprofitar l'ocasió per fer-ho a 'Planeta Calleja', el format televisiu conduït per Jesús Calleja .
La mare d'aquesta, tal com va explicar la protagonista de l'emissió, deu anys després de la mort de Jesús, va reconèixer que durant 20 anys «em va fer la dona més feliç de món (...) mai vaig conèixer un home tan apassionat i intel·ligent (...) va ser un gran duc i un gran home».
Per tant, Eugenia va lloar a la seva mare mentre que a Aguirre el va titllar greument dient que «era una mala persona, molt culte però molt dolent... Va ser pèssim per a nosaltres... Amb onze anys em va cridar al seu despatx i em va dir que si seguíem vivint a casa de la meva mare era gràcies a ell».
[predef]catalunya-diari-625[/predef]