La cançó de Shakira i BZRP ha aconseguit 100 milions de reproduccions a YouTube en tres dies (i encara pugen); ha estat portada de diaris i ha obert telediaris; ha trencat rècords a Spotify i s’ha convertit en el tema de conversa omnipresent. El periodista Jordi Évole reclamava inclús que el govern espanyol declarés un dia festiu per poder debatre la cançó tranquil·lament, sense haver de parar atenció a la feina.
Diferents mitjans de comunicació han fet ressò d’un gran nombre de cançons de despit amorós, cantades tant per homes com per dones. Així, Shakira s’uneix a artistes de tant renom com Raffaella Carrà, Rocío Jurado, José Luis Perales, María Jiménez o Paquita la del Barrio. Però de fet, aquesta tradició es remunta molt enrere en el temps… fins als antics grecs i romans.
De la «monotonía» a Catul
Shakira ha dedicat diverses cançons amb elements autobiogràfics a l’amor i a la ruptura. És el que podríem denominar un cicle. I trobem una cosa semblant en la poesia amatòria de l’Antiguitat. El poeta romà Catul també va reflectir les diferents fases de la seva relació amorosa amb Lesbia (pseudònim de Clodia) a la seva poesia. Veiem alguns paral·lelismes.
La cançó Te felicito, que inclou tòpics amatoris d’origen clàssic com la ferida d’amor (vulnus amoris) i la ceguera d’amor (caecus amor), gira entorn del despit amorós, amb un joc entre l’aparença i la realitat. Al seu poema 72 Catul també es referia al veritable jo de la seva estimada (nunc te cognovi, «ara ja sé com ets»).
Monotonía és una autèntica renuntiatio amoris (un poema de ruptura amorosa), que recorda al poema 8 de Catul. Hi ha un contrast entre la felicitat passada («lo que un día fuimos», en el cas de Shakira; «van brillar per a tu un dia sols lluminosos», en el cas de poeta romà) i el moment present («ya no hay na»/ «ara ella ja no vol»).
En aquell moment del cicle amorós de la ruptura encara hi ha una lluita interna entre l’amor i la raó. El poeta es parla a si mateix, encoratjant-se per mantenir-se ferm, i s’acomiada de l’estimada («adeu, noia, ja Catul es manté ferm»). A Monotonía també hi ha lluita entre amor i raó. L’artista colombiana reconeix que encara continua enamorada («yo te quiero»), però que és «un adiós necesario».
Shakira, Ozuna - Monotonía (Official Video)
L’última entrega de Shakira fa un pas més: «Del amor al odio hay un paso», diu la cantant. Però ja ho va dir Catul més resumidament al seu memorable Odi et amo:
Odio i Estimo. Per què faig això, potser preguntes.
No ho sé, però sento que és així i em torturo.
El poeta també es va llançar a l’atac directe i virulent cap a la seva estimada, acusant-la de promiscuïtat (poemes 11 i 58).
També el poeta Properci es venja de la infidelitat de Cíntia (de nou, un pseudònim) a la seva elegia II 5. A les elegies III 24 i 25 anuncia la fi de la relació. Tornem a trobar-nos el contrast entre el passat i el present; el comiat i la invectiva –és a dir, el discurs violent contra ella– (aquesta vegada en forma d’advertència entorn dels tràngols de l’edat). El rival tampoc se salva dels furibunds atacs del poeta al llarg de la seva obra.
Un home grec despitat
Sis segles abans de Catul i Properci va viure a Grècia Arquíloc de Paros. La part més coneguda de la seva obra, conservada de manera molt fragmentada, són els versos que va escriure contra Licambes i la seva família. La tradició ens diu que Licambes li va prometre a Arquíloc la mà de la seva filla Neobule, però després va trencar aquest compromís i, com a conseqüència, Arquíloc va compondre un poema acerb contra Licambes i la seva família.
El més cèlebre de tots ells és el fragment 196a, conegut com a «Papir de Colònia». S’hi narra l’encontre entre un poeta i una noia jove, germana de Neobule, amb un diàleg entre els dos. El poeta manifesta el seu rebuig cap a Neobule i justifica el seu menyspreu amb les pitjors acusacions envers una dona. La seva edat, la pèrdua de la seva virginitat, el seu apetit sexual descontrolat i la seva deslleialtat.
No obstant això, són evidents les diferències respecte dels últims temes de Shakira: la veu poètica és masculina, la ruptura es devia a la intervenció del pare de la noia i les seves acusacions buscaven el seu deshonor i el de tota la seva família. Amb l’atac a Neobule el poeta pretenia, a més, seduir a la jove amb qui manté el diàleg, cosa que finalment va aconseguir.
Els noms que apareixen en aquestes composicions –Licambes, Neobule, Anfimedes –han estat interpretats com a «noms parlants», és a dir, no serien els noms reals de les persones mencionades, sinó noms que signifiquen qualitats (o defectes) de les mateixes per tal d’evitar la seva identificació pel nom, si és que aquestes persones van arribar a existir. Però aquesta és una altra qüestió.
Les cançons de Shakira, tant la BZRP Session #53 com altres anteriors que formen part d’aquest mateix cicle, són autobiogràfiques i contenen al·lusions explícites que permeten la identificació. En aquesta última cançó, i tot i que no siguin noms parlants en sentit estricte, la cantant utilitza jocs de paraules (calembours) per referir-se a persones sense dir el seu nom («perdón que te sal-pique», «clara-mente no es como suena»).
SHAKIRA || BZRP Music Sessions #53
La Shakira romana
Roma ens proporciona una cosa única a l’Antiguitat clàssica: la veu d’una dona despitada que critica al seu antic estimat. Ella es deia Sulpícia i va viure fa més de dos mil anys, a la segona meitat del segle I abans de la nostra era, durant l’època de l’emperador August. Pertanyia a una importantíssima família de l'elit romana: el seu pare, Servi Sulpici Rufus, va ser un gran jurista i senador romà que va arribar a ser cònsol l’any 51. Sulpícia es va quedar orfe de pare a una edat prematura i va ser criada pel seu oncle, un notable comandant militar i patró de les arts.
El més important és que, després de la mort del seu pare, ella va heretar la seva part de la fortuna familiar i podia gestionar-la ella mateixa. És a dir, Sulpícia no necessitava facturar.
Als seus poemes, Sulpicia relata la seva relació amorosa amb un cert Cerint, un altre d’aquests «noms parlants» la identitat del qual desconeixem. En un moment donat, ella creu que ell li ha estat infidel i li llança els seus dards d’una manera que recorda a la cançó de Shakira: Compararàs a una qualsevol, diu Sulpícia, amb mi, que soc filla d’un cònsol?
Qué bueno que confíes tanto en mí que no concibas
que de pronto tropiece, inexperta, malamente
¿Prefieres tú una toga y una puta manoseada, con canasto,
a Sulpicia, que es hija de Servio?
(Grecorromanas, Sulpicia, poema 4. Traducció: Aurora Luque)
L’amor i el desamor han estat els grans temes de la poesia i de la música al llarg de la història. Quan parlem d’amor també som grecoromans: els motius amatoris que ells van desenvolupar estan per tot arreu. Shakira ha actualitzat aquests motius donant-los-hi clarament el seu toc personal. Som hereus dels clàssics, le pique a quien le pique.
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.