Sonia Ferrer, presentadora de televisió, s'ha obert a les seves xarxes socials amb una vivència que va patir amb només 15 anys. La coneguda periodista ha volgut explicar la malaltia que va patir quan era una adolescent. I ho ha fet a partir de la mort de la periodista Olatz Vázquez, que va relatar la seva dura història de forma gràfica a través de les seves xarxes socials.
La mort de la jove basca quan tenia 27 anys per un càncer mal diagnosticat ha posat de manifest una realitat, oculta a vegades. Sonia Ferrer ha sortit per explicar el seu cas íntim. Els metges van trigar fins a tres anys en diagnosticar-li un tumor d'ossos.
Aquest tumor que patia la presentadora no li deixava fer vida normal, ja que el dolor d'ossos que havia de suportar era una cosa indescriptible. Un relat aterrador que ha deixat als seus seguidors amb la boca oberta.
Ferrer ha utilitzat el seu compte personal de Twitter per crear un fil desvelant com van ser aquells dies de la seva adolescència. Encara que ha passat molt temps, Sonia no pot oblidar tot el que va passar. Confessa haver tingut sort perquè aquella malaltia no li va provocar conseqüències a llarg termini.
Sonia Ferrer denúncia negligències mèdiques en el seu diagnòstic
«Jo tenia 15 anys i un tumor d'os a la columna que m'escanyava la medul·la. Una suposada eminència en traumatologia li va dir a la meva mare que tenia un dolor imaginari i que només volia cridar l'atenció. El que va començar sent ocasional, es va tornar diari», comença dient al seu primer tuit.
«Queia a terra i convulsionava amb uns dolors inhumans. Intentant calmar-los, em punxava Nolotil diàriament i prenia tot el que arribava a les meves mans i clar, la meva orina va acabar tacada de sang». Així s'explica Sonia Ferrer abans de relatar per què no va ser diagnosticada en un primer moment.
«Tenia ja 16 i un 'gran' uròleg va insinuar davant de la meva mare i la meva àvia que vivint sola a l'estranger, a saber amb qui m'hauria ficat al llit. I què m'havien pogut passar la infecció (vivia sola, sí, però seguia sent verge encara ningú em semblava creure)», prossegueix.
«Un dentista em va treure els queixals del seny perquè sens dubte es devia a un dolor reflex. També vaig portar una alça a la sabata esquerra perquè un osteòpata va dir que tenia una cama un centímetre més llarga que l'altra. Arribava a urgències trencant la roba amb les dents».
«Plorant i cridant perquè el dolor era insuportable i em donaven l'alta diagnosticant-me gasos», explica la bona de Sonia Ferrer a Twitter.
«Va acabar tot bé perquè aquí estic, caminant i bé, però hauria pogut no ser així»
Sonia Ferrer va canviar de metge unes quantes vegades fins que va trobar-ne un que va diagnosticar-li el cas correctament, cosa que no van fer els anteriors especialistes.
«I així, gairebé tres anys fins que el Dr. Frederic Font Vila va pensar que encara que no tenia l'edat de l'estadística, podia tenir el que tenia. Amb gairebé 18 anys ja el tumor era massa gran perquè el risc de tocar la medul·la al treure'l no fos inevitable», explicava a les seves xarxes.
Ferrer s'alegra que el cas acabés amb final feliç després de tant dolor, cosa que, moltes vegades, no sempre acaba així.
«Va acabar tot bé perquè aquí estic, caminant i bé, però hauria pogut no ser així. Mai ningú va saber dir «no sé el que et passa». Tan difícil és? No sé ben bé què m'ha portat a compartir això, suposo que la història d'Olatz m'ha tocat #DEPOlatz», sentencia Sonia Ferrer en el seu fil de Twitter.