Últimament, Toni Cantó s'ha convertit en una de les cares més conegudes de la política espanyola. El valencià, que al principi es va donar a conèixer per la seva faceta com a actor, va començar a compaginar-ho amb la seva tasca com a polític. Polèmica rere polèmica, Cantó va deixar de ser 'aquell actor' per a ser 'aquell polític'.
Tot i això, la seva professió en aquest àmbit va fer parlar sobretot després de la seva polèmica col·laboració amb Ciutadans. I és que el 2021, Toni Cantó renunciava al seu escó i presentava de manera independent la seva candidatura al PP a les eleccions a l'Assemblea de Madrid de l'any passat.
Després d'una sèrie de polèmiques que van començar a sorgir al voltant de la seva participació, finalment, l'1 de juliol va ser nomenat director de l'Àrea de l'Oficina de l'Espanyol de la Comunitat de Madrid.
Tot i això, encara que el polític sol ser el centre d'atenció per les polèmiques que sovint protagonitza, aquesta ocasió no n'ha estat l'excepció, però ha estat per un altre motiu molt diferent.
Toni Cantó és al focus mediàtic per la publicació del seu primer llibre De joven fui de izquierdas pero luego maduré. L'obra en qüestió parla tant del seu costat més íntim com de la seva faceta en el món de la política.
Toni Cantó parla sense embuts sobre la seva vida privada
Toni Cantó s'ha sincerat i ho ha fet a través del seu primer llibre. El valencià, amb motiu de la publicació de la seva obra, ha ofert una entrevista on ha resumit els assumptes que tracta a la seva autobiografia.
Tot i això, en primer lloc ha volgut explicar el títol de la seva obra. Alhora, ha admès que al principi era fidel als partits d'esquerres, però que amb el pas dels anys ha canviat de bàndol polític.
L'actor va començar dient que se sent «molt orgullós» de com ha anat evolucionant la seva vida, que ha viscut cops molt durs, però que alguns eren 'necessaris' perquè ara sigui qui és ell actualment.
Com era evident, la infància ha estat el primer tema que ha tractat a la seva obra. «Des de ben petit estic acostumat a buscar-me la vida, sobretot després del divorci dels meus pares», explicava.
«Vaig netejar cotxes, pescava musclos i els venia a la urbanització, netejava el bar dels meus oncles, vaig posar copes... Guanyava tres vegades més com a model que el meu pare que era metge», comentava.
Així mateix, tampoc no ha dubtat a parlar d'altres etapes que han marcat un abans i un després a la seva vida. Des d'explicar que els seus avis eren «nazis i rojos» i de la seva mudança a Madrid, fins a arribar als capítols dedicats als seus tres fills.
Carlota, Lucas i Violeta són fruit de tres relacions diferents que va tenir Toni Cantó. Justament, en aquest assumpte s'ha aturat per explicar la complicada relació que ha tingut amb les mares dels seus fills. En concret, l'actor ha afirmat que amb la progenitora de la seva primera filla, Carlota, va travessar un «infern personal» perquè li va negar la paternitat, encara que, posteriorment, es va resoldre el conflicte.
Tot i això, el polític ha confessat que el seu «veritable infern personal» va arribar el 2011 amb la mort de la seva filla Carlota, que aleshores tenia 19 anys. La noia va morir amb el seu xicot en un accident de trànsit provocat per un kamikaze que superava en excés la taxa d'alcohol permesa al volant.
«Va ser una època molt fosca, molt violenta, de voler fer i fer-me mal», ha explicat. «La ràbia té a veure amb la incapacitat de treure de dins un dolor ocult i em va costar molt treure'l. Acceptar-lo em va permetre continuar amb la meva vida», va afegir.
El polèmic títol del llibre de Toni Cantó
Sens dubte, aquesta ha estat la primera entrevista que ha fet que Toni Cantó reveli el seu costat més íntim. D'altra banda, el valencià s'ha emportat grans crítiques per una qüestió concreta.
I és que l'actor ha estat jutjat pel fet de no haver posat una coma abans del 'però' del títol del seu llibre, com la RAE exigeix. «Crec que també està bé sense ella. I no seria un error meu, sinó de l'editorial, no és per fugir d'estudi», sortia a defensar-se.
D'altra banda, pel que fa a la pregunta que li han fet sobre si el títol de la seva obra és una provocació, ha respost el següent. «Sí, encara que el que a mi m'agradava era un encara pitjor: més vell i més fatxa».