Repassem alguns dels flancs oberts de la carn. Foto: arxiu
La carn, com tots els aliments consumibles que es venen als comerços, passa per controls sanitaris fiables. Però sovint s'han donat casos en què les carns no estaven ben etiquetades i on no procedien dels animals que s'indicaven.
Sense abocar-se a l'alarmisme, un article d'avui d'El Confidencial recull un estudi de Martha Rosenberg per a Alternet, on repassa tres punts febles que caldria millorar en l'estudi dels processos càrnics:
1. El processament de la carn: fa uns mesos, l'OMS va llançar a la llum pública una informació que explicava que el processament d'algunes carns com salsitxes o bacon podia fer-los cancerígens. Què hi ha de cert? Un estudi de 2012 explica que la carn fumada, salada o curada comporta més risc de càncer que la que no està tractada. Els nitrats que conté, el ferro hemínic i l'elevada temperatura de cocció són els principals elements nocius d'aquesta carn. Cal dir, però, que menjar aquesta carn no té res necessàriment dolent, ja que tot depèn del tractament que se'n faci.
2. L'ús d'antibiòtics: la inclusió d'aquests elements al pinso dels ramats damnifica la carn de les bèsties. Els bacteris poden acabar immunitzant-se'n i, per tant, sobrevivint, i fins i tot traspassant el seu poder nociu a d'altres bacteris. Actualment es consumeixen per a aquest ús 8.000 tones anuals.
3. El mal de les vaques boges: a finals dels 90 i principis dels 2000, una epidèmia d'aquesta malaltia va afectar la carn de vedella d'arreu d'Europa. Els casos s'han reduït i molt des d'aquella crisi alimentària. En total, a l'Estat n'hi ha hagut 5, el darrer l'any 2013. Fa tot just un mes, es confirmava un nou cas a França, i els darrers dos morts humans per aquesta malaltia són de fa un any a Itàlia. Tot i la reducció del mal, encara no està resolt al 100%.