Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge de Florentino Pérez

Els arguments de Florentino Pérez sobre el repartiment dels drets televisius

El sistema de repartiment dels drets televisius és un tema que va causar un gran enrenou

Mentre la nostra competició de lliga camini inexorablement cap al cadafal, no pararem de denunciar els culpables que això succeeixi. Per això, avui volem parlar del senyor Florentino Pérez, aleshores president del Reial Madrid CF i ideòleg principal del nou sistema de repartiment dels ingressos dels drets de TV de La Lliga que es va instaurar la temporada 2015/2016 .

Després de la reunió mantinguda al si de la LFP, el conseller delegat del RCD Espanyol, Juan Collet, declarava que «una de les raons que dona Florentino és que necessita tenir un equip competitiu per sortir a Europa , segons ell, això dona un plus afegit a la Lliga».

Volem analitzar si el senyor Florentino va arribar a tenir raó, no fos cas que estiguem equivocats a queixar-nos que la nostra lliga hagi perdut prestigi i a creure que un repartiment com el proposat hagués pogut perjudicar encara més la seva competitivitat i el nivell mitjà dels seus equips.

Per això, analitzarem la història del repartiment dels ingressos per TV, la qual comença el 1996. La història d'aquests drets pot ser dividida en tres fases principals, una primera fase que transcorre des del 1996 fins al 2003, una segona fase des del 2004 fins 2007 i una tercera des del 2008 fins al 2010 (any de finalització del sistema de repartiment).

Primera fase del repartiment dels drets de TV (1996-2003)

La temporada 1996-97 marca l'inici dels contractes televisius dels equips amb els diferents operadors, cosa que permet als clubs sanejar la seva economia i emprendre fitxatges de grans jugadors com els de Ronaldo, Rivaldo, Flavio, Roberto Carlos, Seedorf, Romario, Davor Suker, Piojo López, etc. El campionat espanyol passa a ser el més important del món, arribant a qualificar-se, amb raó, com la Lliga de les Estrelles.

Per exemple, el RCD La Corunya va subscriure un contracte per set anys amb Canal Plus que assegurava a l'entitat una xifra propera als 21.000 milions de pessetes (18 milions d'euros per temporada), quantitat que l'equiparava, en percepcions televisives, al Reial Madrid i al Barcelona. La majoria dels equips restants cobraven imports entre els 4 i els 9 milions d'euros.

Durant aquestes temporades, els resultats de lliga van ser els següents:

Temporada 99/00: 1. Esportiu 69, 2 Barcelona 64, 3 València 64, 4 Saragossa 63, 5. Reial Madrid 62, 6. Alabès 61


Temporada 00/01: 1. Reial Madrid 80, 2 Esportiu 73, 3. Reial Mallorca 71


Temporada 01/02: 1. València 75, 2 Esportiu 68, 3 Reial Madrid 66, 4. Barcelona 64, 5 Celta 60


Temporada 02/03: 1. Reial Madrid 78, 2 R.Societat 76, 3. Esportiu 72


Temporada 03/04: 1. València 77, 2 Barcelona 72, 3 Esportiu 71, 4. Reial Madrid 70

Cal destacar, en primer lloc, la gran igualtat a la competició. A causa de les menors diferències d'ingressos entre els equips, hi ha més alternança als llocs alts de la classificació (també, per descomptat, en els baixos). Veiem que una temporada és el Reial Saragossa qui lluita pel títol, una altra la Reial Societat, que el València guanya dos títols i que el 'Deportivo' un. En acabar la primera volta tenim líders com el Real Betis. Veiem el Reial Madrid en un cinquè, en un quart i en un tercer lloc.

També tenim el Barcelona en quart lloc. Madrid i Barça són primers o segons en 4 de 10 ocasions (el 40%) i en una lliga cap dels dos ocupa aquests llocs (avui dia és impossible que això esdevingui). El FC Barcelona es queda una temporada fora de la Champions League. En canvi, el Madrid aconsegueix classificar-se per a l'edició 2000/2001 per guanyar el títol europeu l'exercici anterior. Si no l'hagués guanyat, amb el seu cinquè lloc de Lliga s'hauria quedat fora de la Champions League, sent el Reial Saragossa el beneficiat.

Això va ser a la nostra lliga. Però, vegem si aquesta gran competitivitat ajudava els equips espanyols en competicions europees. Com es pot interpretar l'argument de Florentino, si això perjudicava o beneficiava el Reial Madrid i, per tant, la lliga espanyola? El Reial Madrid era competitiu a Europa? I la resta dels equips?

Imatge dels clubs espanyols
Classificació europea dels clubs espanyols entre 1999 i 2004 | LIGA JUSTA
 

Els clubs espanyols són primers en coeficient UEFA amb gran diferència respecte a la lliga anglesa, italiana o alemanya. No hem d'oblidar que el Reial Mallorca va ser subcampió de la Recopa a la temporada 1998/99, que va perdre contra aquell meravellós Lazio de finals dels 90.

Segona fase dels repartiments de TV (2004-2007)

A finals del 2003, el Reial Madrid i el FC Barcelona acorden amb les operadores televisives passar a cobrar quantitats que arriben als 55 milions d'euros. Altres equips milloren els seus contractes com el València CF que supera els 18 milions, el 'Deportivo' continua cobrant els 18 milions pactats temporades enrere, i altres equips com l'Ath. Bilbao, el Real Betis i el Sevilla FC passen a cobrar imports aproximats de 12 milions d'euros. Les diferències s'engrandeixen i la classificació passa a ser la següent:


Temporada 04/05: 1. Barça 84, 2 Reial Madrid 80, 3 Vila-real 65, 4 R. Betis 62, 5 RCD Espanyol 61, 6 Sevilla FC 60


Temporada 05/06: 1. Barça 82, 2. Reial Madrid 70, 3. València 69, 4. Osasuna 68, 5 Sevilla 68, 6 Celta 64


Temporada 06/07: 1. Reial Madrid 76, 2 Barça 76, 3 Sevilla 71

Veiem que el Reial Madrid i el FC Barcelona ocupen les dues primeres places en 6 de 6 ocasions (el 100%). La competitivitat comença a caure quant a la disputa de les dues primeres places. Tot i això, es poden veure unes lligues més competitives que les actuals, on el Sevilla FC aguanta la baralla pel títol fins a la jornada 37. València, Osasuna i Sevilla lluiten amb el Reial Madrid pel subcampionat durant la lliga 2005/2006, a una última jornada apassionant on el València va jugar a Pamplona i el Reial Madrid a Sevilla, jornada en què tots tenien opcions de quedar segons o tercers. De la mateixa manera, es veu gran alternança entre els llocs alts (3 a 6 llocs).

D'altra banda, a Europa passa això:

Classificació europea dels clubs espanyols entre els anys 2004 i 2007
Classificació europea dels clubs espanyols entre els anys 2004 i 2007 | LIGA JUSTA

A Europa, la lliga continua sent competitiva i els clubs espanyols continuen ocupant el primer lloc al coeficient UEFA. No obstant això, es nota una pèrdua de competitivitat dels clubs del nostre país a la Champions League. La diferència de coeficient es retalla respecte a Anglaterra, que s'acosta perillosament a Espanya. El Reial Madrid, tot i cobrar 35-40 milions més que la resta, no passa de ¼ de final, i comença a caure a vuitens de Champions League les dues últimes temporades.

Tercera fase del repartiment dels drets de TV (2007-2010)

A la temporada 2006 se subscriuen nous acords televisius que ja preveuen les grans diferències d'ingressos entre el Reial Madrid, el FC Barcelona i la resta. El Barcelona passava a ingressar un mínim de 1.000 milions d'euros en set temporades (gairebé 130 per temporada) per la cessió dels drets audiovisuals a Mediapro, passant a doblar les quantitats anteriors.

D'altra banda, el Reial Madrid rep de Sogecable fins al 2007 una mica més de 55 milions d'euros, passant a cobrar les quantitats actuals a partir de la temporada 2007/2008. Per posar un exemple, el 'Deportivo' seguia cobrant els mateixos 18 milions d'euros per temporada que el 1996.

Arran d'aquest nou repartiment, la lliga queda de la manera següent:

Temporada 07/08: 1. Reial Madrid 85, 2 Vila-real 77, 3. Barcelona 67


Temporada 08/09: 1. Barcelona 87, 2 Reial Madrid 78, 3 Sevilla 70, 4. Atlètic Madrid 68


Temporada 09/10: 1 Barcelona 99 , 2. Reial Madrid 96, 3. València 71, 4 Sevilla 63


Temporada 10/11: 12 jornades i la lliga decidida, 1 Reial Madrid 32, 2 Barcelona 31, 3 Vila-real 24, 4. Espanyol 22.

El Reial Madrid i el Barcelona ocupen els dos primers llocs en set de vuit ocasions. Les distàncies entre tots dos i la resta creixen cada temporada que passa, arribant la temporada passada a superar els 20 i 30 punts sobre els altres dos equips de la Champions League. La competitivitat de la lliga desapareix. El títol ja només és cosa de dos.
A Europa, els clubs espanyols fan el següent:

Classificació europea dels clubs espanyols entre els anys 2007 i 2010
Classificació europea dels clubs espanyols entre els anys 2007 i 2010 | LIGA JUSTA

A Europa, la lliga baixa el nivell de competitivitat de manera clara. Els equips deixen d'arribar a rondes finals, a excepció del FC Barcelona , amb un equip excepcional i amb ingressos de TV de 140 milions, i l'Atlètic de Madrid que guanya la competició passada, després de ser eliminat a la fase de grups de la Champions. El Reial Madrid , malgrat cobrar 140 milions, gairebé 100 milions més que els següents equips, no passa de 1/8 de finals a cap de les temporades analitzades. La classe mitjana d'equips espanyols té un rendiment infinitament inferior que a les dues fases anteriors analitzades.

Quant al coeficient UEFA de la lliga espanyola, aquest baixa de manera alarmant, passant al segon lloc, darrere d'Anglaterra, que ara és primera. Com tots sabeu, el Reial Madrid i el FC Barcelona volien instaurar un nou sistema de repartiment per a la temporada 2015, que s'endinsava més en les distàncies existents. Quina lliga vam veure? Quina competitivitat van mostrar els equips espanyols a Europa?

I ara tenim per a Florentino diverses qüestions:

(I) Va deixar de ser competitiu el seu club a Europa pels drets de TV?


(II) Hi ha una relació proporcional entre l'increment dels ingressos de TV del vostre equip i el seu rendiment a Europa? O és inversament proporcional, és a dir, a mesura que més ha cobrat el Reial Madrid , pitjor ha estat el seu rendiment a la Champions?


(III) Per què si el Reial Madrid ingressava cada cop més (molt més que els grans d'altres lligues), el seu rendiment a Europa era cada vegada pitjor? Qui és el culpable: el repartiment televisiu o la mala gestió?


(IV) Per què el FC Barcelona amb els mateixos ingressos va arribar més lluny?


(V) Quan era la lliga espanyola més competitiva, a la primera fase descrita o ara? Això afectava el rendiment dels clubs espanyols a Europa? I el Reial Madrid era competitiu a Europa?


(VI) Va significar el repartiment (semblant al proposat) una millora per a la lliga en general? Suposava un plus afegit per a la resta d'equips?


(VII) Per què si el repartiment proposat era millor per a la lliga, la federació espanyola va perdre  el primer lloc a Europa? Era millor el repartiment anglès o el nostre per conquerir el primer lloc del coeficient UEFA?

Les respostes a totes aquestes preguntes (i a aquelles altres que se us poguessin acudir) porten totes a la mateixa conclusió:

Els arguments del senyor Florentino no se sostenien i van ser un insult a la intel·ligència de tots els aficionats al futbol.

      Imatge del logotip de WhatsApp     NOVETAT WHATSAPP: Clica aquí per rebre GRATIS totes les notícies del BARÇA i el futbol a WhatsApp!